Image - Cacao Pod Vessel - K6706 © Justin Kerr FAMSI © 2001:
David Bolles
  Combined Dictionary–Concordance of the Yucatecan Mayan Language
Update posted 6-4-03

Hut — Huztic

Hut (en composición): todo (hacer a todos lo que denota el verbo). ¶ hut hadztex palalob: azotad todos los muchachos. (sfm)

Hut ems) demoler: hut.
ems) desmoronar: ban, hub, hut, ep.
ems) derribar: cħox-ax, hub, hut, ban, paa-ah, pacħ.
ems) hacer algo con todos: hut.
ems) llamar a todos: hut pay-t-ah.
ems) nacer los animales: hut-ul.
rb088.007 hunten hi hut cabal, hunten hi ix chuen tune,
      hunten acantun, acante

Hut kup vns) Al sesgo cortar algo: hut kuptah. Al sesgo cortado: hut kupaan.

Hut kupaan vns) Al sesgo cortar algo: hut kuptah. Al sesgo cortado: hut kupaan.

Hut kuptah vns) Al sesgo cortar algo: hut kuptah. Al sesgo cortado: hut kupaan.

Hut paytah ems) llamar a todos: hut pay-t-ah.

Hut vns) Aserar madera: uel. ah eb, hut. ah ub. Aserrar la tabla: uelex tabla. Aserrada cosa: uelan, uelbin che.

Hut: en composiçion; hazer a echo y con todos y de vna misma manera lo que el verbo importa, como:
hut cambeçah: enseñar a todos de vna misma manera.
hut hadz.t.: herir o açotar a echo y de vna mesma manera.
hut pay.t.: llamar a todos y de vna misma manera. (mtm)

Hutacal bailo; ol bailo; azmen baylo: poco menos. (sfm)

Hutah vns) Aserar madera: uel. ah eb, hut. ah ub. Aserrar la tabla: uelex tabla. Aserrada cosa: uelan, uelbin che.

Hutal; tupul ich; pozhal xicil: deslucirse la pintura. ¶ huti yobnal uinbail: deslucióse la pintura de la imágen. (sfm)

Hute
rq066 ti ox kin tin be hute ox kin in na hotil ox kin
      in cacobil yumen

Huth ems) estrecho: thul, huth, kap, nath.
vns) Angosta cosa y estrecha: huthan, hukut.

Huth kupbil: al sesgo. (sfm)

Huthaan vns) Angosta cosa y estrecha: huthan, hukut.

Huthan be: camino angosto y estrecho. (mtm)

Huthul cam) huthul: estrecharse.
hutlahi
f158 ca hutlahi ix ma yumoob yetel ah numyaob

Huthul huth: cosa assi angosta. (mtm)

Huthul: ensangostarse y estrecharse. (mtm)

Hutic vns) Aserar madera: uel. ah eb, hut. ah ub. Aserrar la tabla: uelex tabla. Aserrada cosa: uelan, uelbin che.

Hutlam
tf158 ca hutlam ix ma yumob ah numyaob

Huttal: yrse cayendo el cabello, las plumas a las aues; yrse desluziendo la pintura, desmoronando el edificio, cayendose las ojas de los arboles, &. (mtm)

Huttal; pak hulel: venir todos juntos. ¶ hut cabal uinic yotoch ku: allegada está la gente en iglesia. (sfm)

Hutub vns) Aserar madera: uel. ah eb, hut. ah ub. Aserrar la tabla: uelex tabla. Aserrada cosa: uelan, uelbin che.

Hutucnac vns) Caerse las ojas de los árboles, su fruta y flor, y el pelo a la rropa: hutucnac.

Hutucnac: cosa que se va cayendo, desluziendo, desmoronando, &. ¶ hutucnac yobonal dzib: vase desluziendo la pintura cayendose los colores. ¶ hutucnac v uich on tulacal: cayendo se va toda la fruta de los aguacates. ¶ hutucnac kak: vase cayendo y vase sanando el fuego o viruelas, &, &. (mtm)

Hutul cam) hutul: derrumbarse. cam) hutul: derrumbado.
ems) nacer los animales: hut-ul.
vns) Color qualquiera o matiz en la pintura: hobon. Deslucido color de la ymagen: hutul yobonil hochob. vns) Color dar así: hobon, hobonleçah, hobonçah. vns) Color y[mp]erfecta, mal señalada: memel yobonil.
mr294.002 le u hutul u tzotzel u poloob yalabal x- pehel
      ua x- peh
mr319.012 hutulhut u le zac hutul ek xiu yalabal
      tumen zac hutulhutil u le
mr333.002 u chicule tan u hutul u tzotzel u pol uinic tumen

Hutul ek xiu ebm) ix-hutul-ek-xiu. described as having a narrow white leaf.

Hutul: acento en la primera; caerse estas cosas dichas. (mtm)

Hutul: caerse las hojas de los árboles o cabellos o plumas o cosas así. ¶ lah huti uich pakal: todas las naranjas han caido. ¶ hutul u cah kukmel: cayóse las plumas. (sfm)

Hutul: nacer los brutos animales. ¶ hutul v cibah yal valak pek: nacieron mis cachorros, hijos de mi perra. (mtm)

Hutul; dzanal: carse las hojas de los árboles o cabellos, desmoronarse pared. (sfm)

Hutul; hamal: apostillarse, apostillado. (sfm)

Hutulhut
mr319.012 hutulhut u le zac hutul ek xiu yalabal
      tumen zac hutulhutil u le

Hutulhutil
mr319.012 hutulhut u le zac hutul ek xiu yalabal
      tumen zac hutulhutil u le
mr372.005 zac hutulhutil tu kab uinic lay flema salada pek
      tu than mazeual

Hutz: racuñar la carça y qualquier otra mata o arbol espinoso. (mtm)

Huudzul: ser apartado. (mtm)

Huukul: acento en la vltima; cosa desconcertada o desencajada. (mtm)

Huul ol; zidz; kan ach; zix ach: deseoso, codicioso. ¶ hul olen ti benel: tengo deseo de irme. ¶ hul olen in canab maya than: tengo deseo de decir las oraciones en maya. (sfm)

Huul olal; yan olal: deseo, gana. (sfm)

Huul oltaben; zidz baben; deseable, digno de desearse como honras. (sfm)

Huul oltah; yan ol; zidz bah: desear (honras o riquezas). ¶ yan yan a u uoltic lob yokol hunpay: ¿has deseado mal sobre alguno? (sfm)

Huulul: acento en la primera; ser flechado o ensartado. (mtm)

Huun (reduplicated glottal stopped vowel) db) paper, letter, hand-bill. Often spelled yuun when possesed. See also yuun.
cam) hel, helil: cambio, lo que se pone en lugar de otro. vease hel huun. respuesta o contesto de carta o papel. cam) huun: papel. cam) pic-huun: libro, cuaderno manuscrito. cam) dzalbilhun: papel impreso.
crm) yuunil caput zihil: 6: bautisterio. crm) yun: 2: carta con que envia alguno. yuun: 5: idem. yuunil: 2: idem. yunil kahzah: libro de memorias. yunil kay: libro de canto.
ems) carta: hun. ems) leer: xoc huun. ems) leccion: xoc huun. ems) libro: hun. ems) papel: hun.
mtm) ah pul huun: cartero que lleva o trae cartas, o mensagero assi. mtm) babaltan: de mano en mano. xyc huni ti babaltanil: vaya el libro o carta de mano en mano. mtm) bacix: lo que bacacix. Item. puesto que, puesto caso que. bacix yanac huntul uinic ah benelie maix tun in dzab yuun tu pach: puesto, o dado caso que vinera quien fuera alla, no le diera mi carta.
vns) Abrir carta: hit. ah ib, ppal. ah ab, tic. ah ib. [Abrió mi carta escrita a Juan]: u ticah in dzib huunil Ju[an]. Abrir la bolsa: tic chim. Abierta está la bolsa: ticaan chim. P[a]s[iv]o: ticil chim. vns) Afo[rr]ar libros y cosa [a]sí: dza pix. dza u pix huun, dza pixnenen ti huun. vns) A hecho y seguido: huntadz .l. tadz. Escribe el libro a hecho y seguido: huntadz a dzibtic hun. vns) Batir papel: cohbil huun. P[a]s[iv]o: coohol. vns) Carta, jeneralmente: huun, dzib huunil. Rrecibí tu carta: in kamah a huun, a dzib huunil. Carta que escribe P[edr]o: yu[un] P[edr]o, dzib huunil P[edr]o. vns) Carta que ba o biene para Pedro, o en que se trata dél: yunil P[edr]o. vns) Carta mensajera: xanumil huun. Sellada: dzabil huun. vns) Cerrada: chuyan huun. vns) Carta de pago: yunil bool. vns) Carta escrita por ambas partes: cahmat u uich huun dziban. vns) Cartapacio: picil huun. vns) Cartearse con otro: paclam dzib, pacalpac dzibcunah. vns) Cobertera como de olla: u mac cum, u pix cum. vns) Cobertor o cobertura de libro: u pix libro, u pix u pach hu[u]n. vns) Cobertor o cobertura, generalm[en]te: pix. Del cáliz: u pix cáliz. vns) Correr la tinta q[uan]do se escriue: nahal çabac ti hu[u]n. No corre mi tinta: matan u nahal in çabac ti hu[u]n. vns) Cuaderno de libro o cartapaçio: picil huun, yit huun. vns) Cubierta de libro o pergamino: u pach huun. vns) Correo o cartero: ah pul hu[u]n. vns) Çerrar carta: chuy huun. Estoyl[a] çe[rr]ando: chuy in cah ti huun.
a327 bay hoppci tin dzibtah ti picil huun lae
f129 lay picil huunoob lae; lay picil thanoob lae
j436 ti lic u xocicoob tu huunoob, tu codz pop,
      tu ppicul katun
mr171.009 lay yan kaxe ti caxbalac dzudzil yanil bay huune
mr232.003 bay huune, bay x- toyil u uinicile,
      yetel h- tukub yetel x- tuzil,
mr428.003 dzibaan tu ualal huun
mr432.002 ca a cħa ixim macal kuch, bey yaabal huune

Huun can db) literally: paper snake or paper shoot. An unidentified plant or animal, but perhaps a variety of spider because it is compared with the x- toyil which is a spider.
mr232.002 caxant huuncan, lay petelpet yan tu pach che

Huun cay db) pollack, from huun = paper and cay = fish. See also huuncay.
cam) huuncay: mero, un pez.
ebm) huun-cay. the pollack.

Huun cħicħ nel) ficus cotinifolia h. b. et k. - morac.: huun, huuncħiicħ, copo, copochit, xcopo (alamo) -- adh., art., cau., chi.

Huun, chut vns) Çerrar carta: chuy huun. Estoyl[a] çe[rr]ando: chuy in cah ti huun.

Huun db) in plant names;
nel) ficus cotinifolia h. b. et k. - morac.: huun, huuncħiicħ, copo, copochit, xcopo (alamo) -- adh., art., cau., chi.
mr232.002 caxant huuncan, lay petelpet yan tu pach che

Huun, pach vns) Cubierta de libro o pergamino: u pach huun.

Huun, picil vns) Cuaderno de libro o cartapaçio: picil huun, yit huun.

Huun, pul vns) Correo o cartero: ah pul hu[u]n.

Huun, yit vns) Cuaderno de libro o cartapaçio: picil huun, yit huun.

Huun: papel, carta, o libro. ¶ vuun: carta que yo escriuo o mi libro. ¶ vuunil: la carta que se me enbia o escriue a mi o viene para mi o en que de mi se trata. ¶ yuunil Dios; yuunil psalmos: (mtm)

Huun: papel, libro, carta. ¶ yuunil salmos, dzilic salmos: libro de salmos. ¶ zac huun: papel blanco. ¶ nucuch zac huun: papel de marca. ¶ yuunil Pedro: la carta de Pedro, que viene para Yedro o la carta que le escribe a otro. ¶ xanumil huun: carta mensajera. ¶ yuun: carta que envía alguno. ¶ picil huun: cartapacio, volumen, tomo. ¶ dzib tu batanba; dzibtah huun tu batanba: cartearse, corresponderse (por cartas). ¶ u cuchil huun: librería. ¶ ah con huun: librero. ¶ etel huun; autel huun; uetel huun: libro o manual como lo de horas. ¶ kahlahil huun: libro de memorias. ¶ choch huun: deshacer libro. (sfm)

Huuncan db) literally: paper snake or paper shoot. An unidentified plant or animal.
mr232.002 caxant huuncan, lay petelpet yan tu pach che

Huuncay db) pollack, from huun = paper and cay = fish. See also huun cay.
cam) huuncay: mero, un pez.
ebm) huun-cay. the pollack.

Huunil db) paper, and by extension book, from huun = paper and -il = attributive relationship.
vns) Abrir carta: hit. ah ib, ppal. ah ab, tic. ah ib. [Abrió mi carta escrita a Juan]: u ticah in dzib huunil Ju[an]. Abrir la bolsa: tic chim. Abierta está la bolsa: ticaan chim. P[a]s[iv]o: ticil chim.
a706 u picil huunil u yahal cab tiob
a709 tumenel lic u xocicoob tu picil huunil katun
i005 ti u huunil dzibaanil u zuyua than yetel naat
j258 dzibaan ti uuc dzacab libro lay u huunil
      dzab ti ah kinoob lae
j445 ca ix tun hopp u xocicoob tu huunil ichil ah ual kin

Huuxul cam) huuxul: liza, pez.

Hux ems) bazo: hux.

Hux ems) piedra de afilar: hux, hi.
vns) Aguçadera, piedra: hij tunich, hij .l. hux.
vns) Allanar la tiera y enparejalla, moliéndola con algún palo o piedra: hux.ah.ub.

Hux kab vns) Allanar con las manos: hax kab .t. Allana la tiera de la pared: haxkabte u luumil pak.

Hux oc vns) Allanar la tiera con los pies: hax oc .t. Allana la tiera así: haxocte u luumil.

Hux: piedra de aguzar o aguzadera. (mtm)

Huxah vns) Allanar la tiera y enparejalla, moliéndola con algún palo o piedra: huahub.

Huxbil
mr073.004 huxbiloob

Huxic vns) Allanar la tiera y enparejalla, moliéndola con algún palo o piedra: huahub.

Huxub vns) Allanar la tiera y enparejalla, moliéndola con algún palo o piedra: huahub.

Huxul
mr205.002 ca cħabac ca huxul halac ---

Huy chek.t.: escaruar con el pie como haziendo hoyuelos en la tierra. ¶ chan ti huy chek luum tamuk a thanal: no estes escaruando assi mientras estas hablando. (mtm)

Huy chektah; hi chek; bibil chek: deshacer en el suelo alguna señal con el pié, allanar, cubrir o cegar con los piés alguna señal para que no parezca. (sfm)

Huy ems) divertirse: huy ol.
ems) menear: pap ich, huy.
ems) recorrer pueblo: huy.
ems) revolver: huy, xaual.
nel) trichilia hirta l. - melia.: kulimziiz, kulimdzizche, payhuy, zaccħobenche, xkulimziiz, xkulinziiz (asa-pescado, cabo de hacha).
huy cab db) perhaps a pun in the Chumayel passage given below. On the surface huy cab would mean to stir honey, from huy = to stir and cab = honey, but the expression could also mean to run through the land, from huy = to run around a village inspecting everything and cab = land.
h133 ca tun kuchoob cahcab; ti u huytah cab ah itzai;
h134 ca uki tumenel ix koh takin; ca huytabi ti cab;
      ca yukahi u cabil ne ba u kaba

Huy mux.t.: moler como en almirez o mortero cosas secas yendo la mano a la redonda sin dar golpes. (mtm)

Huy oc.t.: idem. (mtm)

Huy ol ems) divertirse: huy ol.

Huy ol: espaciarse o recrearse y desenfadarse. ¶ bini ti huy ol: fue a espaciarse. ¶ in huyah vol Cumkal: espacieme assi en Cumkal. (mtm)

Huy ol; zadzal ik; zutul ol; nayzah ol; zadzal ol: espaciarse, recrearse, pasar tiempo. ¶ benel in cah tu huy ol: vóime a espaciar. (sfm)

Huy.ah,ub: menear, mear, o reboluer alrededor arroz, atol, y cosas assi. (mtm)

Huy.ah,ub: visitar pueblo, huerta, o heredad paseandolo todo. ¶ huyex cah .l. huy cahnenex: visitad el pueblo. (mtm)

Huy: mecer (algún licor), menear al rededor. ¶ huyu: revuélvelo. (sfm)

Huybal; huybul:} es el passiuo. (mtm)

Huybil
mr024.007 ca dzabac ichil cab ca chacac huybil ppiz
      u zappal ua ix u luthba
mr033.003 kucbil ma ceteli, kelbil, tozbil, pik huybil
      ichil chocou cab

Huyche
mr080.013 yetel u yoyol ni cibche yetel chac chom huyche

Huychetac
mr376.007 ca huychetac ichil lay he, ca tun a dza yuke

Huytabac
mr159.009 ca tun pik huytabac

Huytabi
h134 tumenel ix koh takin; ca huytabi ti cab;
      ca yukahi u cabil ne ba u kaba

Huytah
h133 ca tun kuchoob cahcab; ti u huytah cab ah itzai;
      ca uki

Huyte
mr082.005 ca a huyte

Huyub cam) huyub: boca fruncida.

Huyub: qualquier instrumento con que se menea el arroz, atol, &. (mtm)

Huyul: passiuo de huy.ah,ub. (mtm)

Huyul: ser visitado pueblo, huerta, o milpa. (mtm)

Huztic db) general form transitive of huz = to blow dust off an object.
rp171 te xan cin miztic ikal cin pictic cin huztic
      cin xotic
rp227 cin pictic cin huztic cin pulic
      tu pul kin tu pul akab

 

Previous Page  |  Table of Contents  |  Next Page

Section H - pages 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26

Sections - A | B | C | CH | CHH | DZ | E | H | I | K | L | M | N | O | P | PP | T | TH | TZ | U | UA | X | Y | Z

Return to top of page