Image - Cacao Pod Vessel - K6706 © Justin Kerr FAMSI © 2001:
David Bolles
  Combined Dictionary–Concordance of the Yucatecan Mayan Language
Update posted 5-28-03

Cħab — Cħaex

Cħab 1) db) verb root: to make, to create, to procreate.
cam) cħab: criar, sacar de la nada.
ems) crear algo: cħab.
vns) Criar, haçer de la nada: cħab .t. Criado ser [así]: cħabtabal. vns) Criar las madres a sus hijos: tzen, xac chi, tzen yah. Criar ganado, generalm[en]te: tzen .t. Bueno será que sustentes tus cauallos: cunx ca a tzente a tziminob. vns) Criar con buenas costumbres: cich tzen, cicich tzen .t. vns) Criar piojos o lien[d]res: buuthul ti uk, yabhal uk. vns) Criar[se] en alguna parte y creser allí: cħiyil. Con los Padres me crie en la yg[l]esia: ti y[umob] cħiyen ti yotoch ku. Criado así: cħiyaan.
rb004.006 u cħabech kin chac ahau
rb025.013 uchci cħab, uchci zihil tu can heb u caanil,
      uchci can heb u muyalil
rb026.007 ci bin yalabal ten ca lub a cħu tech cħabe koko
rb045.004 u cħabech kin chac ahau, colop u uich kin,
      colop u uich akab
rb045.007 u cħabech ix hun ye ta, ix hun ye ton
rb103.007 max tah cħabobi
rb103.008 u cħaboob citbil be chee
rb183.013 cħab teex yutzil mehene
rc071.009 in cħabech
rc071.012 ti muce in cħabech, in cumcinech
rc071.013 tac hele in cħabech u uyic a kiname
      tumenel a yum

Cħab 1a) db) creator.
vns) Criador: ah cħab. vns) Criador, generalmente: ah çihçah. Criador del çielo y de la tierra: y ah çihçahul caan yetel luum.
rb005.002 u cool cħabe, u cool akabe
rb005.004 ah co tancaze; cech u cool cħabe,
      cech ah co tancaze

Cħab 2) db) to take.
crm) bin uil u cħab u yaal cuchome? por ventura se aprovechara andando el tiempo y se enmendara y sera cuerdo? crm) yaab u tenel ualci ma tu cħab: muchas veces se lo dije y no lo tomo.
mtm) bahun /o/ bahun u tenel: que de veses, o quantas veses. bahun ualic ti ti maix tan u cħab: que de veses se lo dices y no lo toma.
vns) Allegar a edad de discreçión: cħa u cux ol. Aún [n]o abía llegado a hedad de discreçión, quando murió: ma to u cħab u cux yol ca cimi.
c405 tu cħabe be ah ox ahau uale
c495 u cħab u matan coil cħabtan, u coil mehen
c504 hokom ah ppiltec u cħab u matan
c515 talel u caah u cħabe katun ah tem pop, ah tem dzam
f095 ti ca zihi cħab, ca zihi itzam cab ain
f319 ca emi u cħab nicte
i638 mehene, ca tun xicech a cħab hun tzuc nicte kudzbene
mr371.010 ca u cħab canten ua oxten ca cħabac
      yaabal nok pixbal
rh487 te ua bin u ci cħab u graciatzil
rh546 tu chum caan ua xaman tin cħaboob

Cħab 3) db) badger.
cam) ah=cħab: vease hchab. hcħab: tejon. cam) hcħab: tejon.

Cħab 4) ems) casto: cħab. ems) penitencia, hacer: cħab.
vns) Abstenerse de los deleites carnales: cħabtah ba. Absteneos de los deleites carnales: cħab tex aba .l. cħab tan kintanenex.

Cħab tan kintan db) see cħabtan kintan below.
vns) Abstenerse de los deleites carnales: cħabtah ba. Absteneos de los deleites carnales: cħab tex aba .l. cħab tan kintanenex.

Cħab u tun
g279 lahca ahau te cħabi otzmal u tunile

Cħab.t.: criar algo de nada, que es propia de dios. ¶ v cħabtahon dios: crianos dios de nada. (mtm)

Cħab; zihezah; zihzah: criar (de nuevo). (sfm)

Cħaba db) earthquake.
ems) maremoto: cħab-a. ems) terremoto: cħab-a.

Cħabac db) fourth form passive of cħa = to take.
mr019.009 u yoyol niob tulacal bin cħabac ox ual tulacal
mr095.025 ua mae cħabac u kaxab yuc
mr137.002 u dzacale citac u dzocol u chuhule
      ca cħabac yitz kikche
mr170.003 ca cħabac pandzil yetel pakcan yetel bacalche
      yetel ix tucizcan
mr207.005 lay tun cħabac u yitz ca dzabac
      tu uich uinic lae
mr433.002 ca cħabac u yitz pom yetel xik mo
rb143.008 ca cħabac ye ci yan ich luum tamile
rb187.004 zam cħabac u kinam ceex ku, ceex bacab

Cħabail dzac cam) cħabail dzac: jarabe preparativo.

Cħabal db) general form passive of cħa = to take.
a631 heuac ma oczahben ti oli helelae babahunili
      uchuc u cħabalobie
c006 he uil tu kinil hi u cħabal katun lae
c550 ti u cħabal u lac ah ox ahau
h296 ca tun bini cħabal u than, ca tun hoki yalab u than
h297 ca hoppi u cħabal u than, ca dzuni u than
h304 ca bin dzuni u cħabal u than
j261 tumenel ti cu cħabal u than ti ix u chun caan xan
rt053 ma tu cħabal u ---
ta631 heuac ma oczahben ti ol helelae babahunili
      uchac u cħabalie
mr121.003 le tun u x- cħupile cu cħabal chacbil
mr227.006 utz cħabal bab ain,
      zac chuen che u cappel u kaba,
mr297.002 lic yulel ti cħuplal tu cucutil,
      cħabale xiu zac mulah kak yan caanal
mr431.008 ca cħabal media libra u motz
      yetel u le chokob cat

Cħaben okot ba vns) Caso hacer Dios de los rruegos y oraciones de los santos: c[ħ]aben yokot ba yetel u payal chij santoob tumen Dios.

Cħaben than vns) Caso açer de algúuno: cħaben than. Mucho caso haçe el gover[nad]or de lo que diçe P[edr]o: hach c[ħ]aben u than P[edr]o tumen halach uinic.

Cħaben: cosa aceptable, digna de ser recebida o tomada. ¶ ma cħaben v than Juan .l. mabal cħaben tu than Juan: no son de oyr ni tomar las palabras de Juan; no ay de que echar mano de sus palabras .l. ma bahun cħaben tu than Juan. (mtm)

Cħabi db) the 3rd person singular of the second form intransitive of cħab = to create.
c056 ti cħabi u puczikal tumen ah uucte cuy, ah uuc chapat
f150 ca cħabi ix kukil, ca cħabi ix yaxum,
      ca cħabi ibnel
g279 lahca ahau te cħabi otzmal u tunile
h354 ca cħabi tumen ah cehoob
rb106.013 max tah cħabi, max tah akabi
rb207.014 zame ual ix bacini cħabi chacal kaxab yaxche,
      yax uudze

Cħabic vns) Bailando fue llebado o traydo: oktebil chabic.

Cħabil
mr046.005 ua manaan cantaui cħabil haaz hatz ak
mr116.007 ca tun xic cħabil u xethel u pach zac nicte
      ti kax yalan kin
mr145.006 u nupe cħabil u cheel, u le,
      yetel u motz chac mul
mr208.007 bay xan u yax can ak, cħabil u yitz
mr246.032 ua mae le xanab mucuy, cħabil u yitze
mr305.010 cħabil u leob tulacal cheche yacħbil
mr391.022 cħabil u motz, ca hucħuc
mr420.013 cħabil kinal ca dzabac yuke hatzcab
      maili u kam u chie ca yuke

Cħablantic nem) lik: transplantar. cħablantic: tomar uno por uno.

Cħabnaci
f318 ma ix kuchi cħabnaci ku metnali, bolon dzacab
tf318 tu kinil ma ix kuchi u cħabnaci ku mitnali
      bolon dzacab

Cħaboctic vns) Buscar por el olor o rastro, así como hace el perro: cħacħa boc, boc nij.

Cħabom db) prophetic future of the passive of cħa = to take.
c178 cħabtan kintan cħabom u than u zuyil cab
f029 cħabom u numteil cabi, u tzucteil cabi
      tumenel lahun chan

Cħabtabac db) fourth form passive of cħab = to create.
rb004.009 ca cħabtabech chacal ix chel, zacal ix chel
rb171.009 hunuc can ahau zihci, cħabtabci tumen u na,
      tumen u yum

Cħabtabal db) general form passive of cħab = to create.
vns) Criar, haçer de la nada: cħab .t. Criado ser [así]: cħabtabal.
rb027.006 uchic u zihil, uchic u cħabtabal cen u dzulbal,
      cen yaban
rb027.007 uchic u zihil, uchic u cħabtabal
rb030.008 hunuc can ahau kin lic u cħabtabal
rb054.009 ti ualac u zihil, ti ualac u cħabtabal
rb064.008 ti ualac u zihil, ti ualac u cħabtabal

Cħabtah ba vns) Abstenerse de los deleites carnales: cħabtah ba. Absteneos de los deleites carnales: cħab tex aba .l. cħab tan kintanenex.

Cħabtah ba: abstenerse de deleitos carnales, ser casto y hazer penitancia. ¶ cħabtex aba yoklal dios: hazed penitencia; sea castos por amor de dios. ¶ es vocabulo antiguo. (mtm)

Cħabtah ba; zukintah ba: ayunar, abstenerse de deleite. (sfm)

Cħabtah vns) Abstenerse de los deleites carnales: cħabtah ba. Absteneos de los deleites carnales: cħab tex aba .l. cħab tan kintanenex.

Cħabtah vns) Criar, haçer de la nada: cħab .t. Criado ser [así]: cħabtabal.

Cħabtan kintan vns) Abstenerse de los deleites carnales: cħabtah ba. Absteneos de los deleites carnales: cħab tex aba .l. cħab tan kintanenex.
c178 cħabtan kintan cħabom u than u zuyil cab

Cħabtan kintan: lo mismo que cħabtan. ¶ cħabtan kintanenex: sed continentes y abstinentes; hazed penitencia. (mtm)

Cħabtan mtm) ah cħabtan: beato, hermitaño o gran penitente.
vns) Abstenerse de los deleites carnales: cħabtah ba. Absteneos de los deleites carnales: cħab tex aba .l. cħab tan kintanenex. vns) Casto ser o ab[s]tinente: cħabtahba, [ç]ukintahba. Sed castos: c[ħ]abtex aba.
b489 lay uchuc ppix ich, hun cħabtan kin
c113 ti ual u colal ex, u colal nok, cħabtan kin
c178 cħabtan kintan cħabom u than u zuyil cab
c376 hokaan kinich chaante, tu than buluc cħabtan
c426 buluc cħabtan, bulucte ti chuen u uich tu tepal
c495 u cħab u matan coil cħabtan, u coil mehen
d489 kaxaan u uich buluc cħabtan
j071 cħabtan kin tu thanoob i yahaulil cu talele
j073 ti ualac cu talele cħabtan kin tu thanoob ti yahaulil
      cu talele

Cħabtan vinic: hombre abstinente, continente i obseruante de la ley de dios. (mtm)

Cħabtan: cosa bien auenturada. ¶ cħabtan v pixan tumen tacunticob yalmah thanil Dios: bien auenturada el alma de los que guardan los mandamientos de dios. (mtm)

Cħabtan: hazer penitencia; darse a aiunos y diciplinas y abstenerse de deleitos de la carne. ¶ cħabtanil v cah Sanct Francisco tamuk v çukin, v hadzic vba, ettz.: hazia penitencia Sanct Francisco aiunando, açotandose, ettz. (mtm)

Cħabtanil: penitencia y abstinençia. (mtm)

Cħabte vns) Criar, haçer de la nada: cħab .t. Criado ser [así]: cħabtabal.

Cħabtic vns) Criar, haçer de la nada: cħab .t. Criado ser [así]: cħabtabal.

Cħabul crm) ah men: 11: el hacedor. ah cħabul; ah kabul: el creador.

Cħac che db) bed, from cħac = cut and che = wood.
ems) barbacoa: cħac che. ems) cama de varas: cħac che.
vns) Armaçón o cama de madera: cħac, c[ħ]ac che, u chel cama. vns) Asqua o brasa encendida: thaban ti chu. As puesto brasas debajo de tu cama?: a dzah ua thaban ti chuc yalan a cħac che? vns) Barbacoa o cama para dormir: cħac che. vns) Cama o lecho donde dormimos, la madera: cħac che, uay cħac che. vns) Cama, por la rropa de la cama: u tzotz. vns) Cañiço, cama echa de cañas para dormir: cħac che halal. vns) Cortina de cama: pix pach, u pix cħac che. Cortinas de camas así: yub. De manta: yub nok. Cortina de retablo: u pix retablo. De ymagen: u pix [u]inba.

Cħac che halal vns) Cañiço, cama echa de cañas para dormir: cħac che halal.

Cħac che nem) cħacche: corte de los arboles, en la operacion de la tumba, a un metro aproximadamente de la superficie del suelo. nem) luuzahche (lubzah che): lo mismo que cħacche. (lit. to fell trees)
vns) Bolberse el filo al cuchillo o espada: poocħol yee. Buelto el filo de mi hacha: poocħol u cibah yee in bat ma ix u cħac in chac che. Buelto el filo: poocħol yee. vns) Buelta que tiene la espada: u lochol hadzab. vns) Cortar madera en el monte: cħac che. Cortar así madera entre muchos y muchas: cħacħac che. Estauan cortando así madera: cħacħac che u cahob cuchi. Cortar con golpe, hendiendo: buh cħac, bubuh cħac.

Cħac che, u tzootz vns) Cama, por la rropa de la cama: u tzotz.

Cħac che: lo mismo que cħac por cama &. (mtm)

Cħac cib vns) Cojer cera por los montes, cortando: cħac cib. Fue a coger así çera: bini ti cħac cib. Embiónos el casique a cortar çera: tooni ah cħac cib tumen batab.

Cħac cib: coger cera por los montes cortando los arboles en que se cria. (mtm)

Cħac db) bed, from cħac = cut and che = wood. Here the word "che" has been omitted. See cħac che.
cam) cħac: cama.
vns) Armaçón o cama de madera: cħac, chac che, u chel cama. vns) Cobertor de la cama, por pauellón: u boc[ħ] uay, u boc[ħ] chac yub. vns) Cobertura antigua que traían los indios: ppuyuth. vns) Cobijar algo o cubrillo: pix, boc[ħ]beçah. vns) Cobijada cosa así: pixan. vns) Cañiço, cama echa de cañas para dormir: cħac che halal.

Cħac db) to cut.
cam) cħac, cħacah: v.a. cortar a golpes. cam) he-chac: cortar hendiendo a golpes.
ems) cortar con instrumento: cħac, kup. ems) despedazar a golpes: ueh cħac. ems) talar: cħac-b-en.
nem) hancħac: operacion que es parte del desmonte y consiste en cortar los bejucos, maleza, arbustos y ramas de los arboles. nem) harancħac: desyerbe superficial o burdo. nem) haycħac: ramas y ramitas divididas en trozos menudos que, con la hojarasca, alfombran el terreno antes de la quema. nem) noc cħac: cerco de la milpa formado con los arboles y arbustos que se encuentran proximos, cortandolos a la mitad e inclinandolos. nem) uacħac: desmonte mal hecho.
vns) Abrir ansí, cortando con golpe: ppez chac .t., ppez xot .t. vns) Bolberse el filo al cuchillo o espada: poocħol yee. Buelto el filo de mi hacha: poocħol u cibah yee in bat ma ix u cħac in chac che. Buelto el filo: poocħol yee. vns) Buelta que tiene la espada: u lochol hadzab. vns) Cortar madera en el monte: cħac che. Cortar así madera entre muchos y muchas: cħacħac che. Estauan cortando así madera: cħacħac che u cahob cuchi. Cortar con golpe, hendiendo: buh cħac, bubuh cħac. vns) Cortar con cuchillo o con otra cosa, sin golpe: kup. [ah ub]. [Pasivo]: kuupul. Cortar, sin golpe, muy menudo: mehen kup. [ah ub]. [Pasivo]: mehen kupul. Cortar las uñas o plumas: kup. [ah ub]. [Córtate] la u[ñ]as: kup a uicħac. vns) Cortar las u[ñ]as del cauallo y despalmarle: hoch u may tzimin. vns) Cortar plumas: [ç]uz cheb. vns) Cortar, sin golpe, alguna cosa por mitad: tancoch kup .t. Cortó su media capa s[an]t Martín, y dio la mitad a un pobre: u tancochkuptah u çuyem s[an]t Martin, ca u dzah tancoch tah numya. vns) Cortar con tixeras: nath kup .t. vns) Corta así [mi] ropa: nathkupte i[n] nok. vns) Cortadora cosa, que tiene muy agudo el filo: hach cij ye.
mr425.001 u dzacal cinpahal yetel cħac
mr426.001 cinpahal yetel cħac
mr426.007 bay xan u dzac ulak cinpahal yetel cħac

Cħac ems) espinazo: cħac pach, tel pach, puuch. ems) lomo: puuch, cħac pach.
rb029.006 lay bin oc tu ual ikil u chi na,
      he bin u cħac pach uchic u xotole

Cħac lac; cħah lam pamac; thah un thah; thalac: gota a gota. (sfm)

Cħac mtm) ah cħac nii: narigudo de narizes largas.

Cħac ni mtm) ah cħac nii: narigudo de narizes largas.

Cħac pach ems) espinazo: cħac pach, tel pach, puuch. ems) lomo: puuch, cħac pach.
rb029.006 lay bin oc tu ual ikil u chi na,
      he bin u cħac pach uchic u xotole

Cħac pach: los lomos o el espinazo y la canal de los animales. ¶ v cħac v pach vinic; v cħac v pach keken: (mtm)

Cħac pach; pach; nal pach: lomo, espalda, canal. ¶ u bakel u cħac pach: los lomillos. (sfm)

Cħac pach; puuch; tzul; zibnel: espinazo. (sfm)

Cħac vns) Atrauesar de una parte y de otra, como nadando: man cħac.t. Atrabesé el rrío nadando: in man cħactah yoc haa. Atrauesar la flecha o lança: man cħacathal hul, lom. Atrauesó su alma cuchilllo de dolor: man cħacathi u cuchilloil okom olal tu pixan.

Cħac xix crm) yach cac, cħac xix: 3,13: racimos que cuelgan de lo alto de las grutas que van destilando y cuajando. (estalactitas)

Cħac xot; xot cħac; cħac: cortar (con golpe o con hacha). (sfm)

Cħac xul nel) bidens cynapifolia h. b. et k. - compo.: chacxul, cħacxul. nel) bidens refracta t. s. brandegee - compo.: chacxul, cħacxul.

Cħac Xulub Cħeen db) apparently the older name for the present-day Cħic Xulub, a town about 5 km. north of Cumkal (Conkal). Perhaps originally the name was derived from the plant cħac xul.
cx007.009 cin dzabal ti yax cah tu cacabil Cħac Xulub Cħeen
cx007.017 ca tah culicnaben in canante cacab Cħac Xulub Cħeen
cx008.019 Cen Ix Na Kuk Pech uay tu cabil Cħac Xulub Cħeen

Cħac yub vns) Cobertor de la cama, por pauellón: u boc[ħ] uay, u boc[ħ] chac yub. vns) Cobertura antigua que traían los indios: ppuyuth. vns) Cobijar algo o cubrillo: pix, boc[ħ]beçah. vns) Cobijada cosa así: pixan.

Cħac zaum: yerba de gran virtud contra toda ponzoña, limpia el estómago. (sfm)

Cħac.ah,ab: cortar con golpe con acha o otro instrumento. (mtm)

Cħac: cosa cortada. ¶ lubi v cħac che yokol: cayo sobre el arbol que auia cortada y llouio sobre el y pago lo que contra otro procuraba .l. cħacaan. (mtm)

Cħac; cħa che: barbacoa para dormir. (sfm)

Cħac; cħac che: barbacoa, cama, o lecho hecho de varas. ¶ v cħacil cib, v cħacil ic: barbacoa en que tienden y ponen al sol la cera, agi o chile, &ª. (mtm)

Cħac; cħac xot; xot cħac: cortar (con golpe o con hacha). ¶ bax ta cħacci ulum: ¿con que has cortado la gallina? ¶ buk cħac: cortar de raíz. (sfm)

Cħacaan vns) Canpana: mazcab. No se oye aquí la canpana: ma cħacaan u pec mazcab uaye.

Cħacaan vns) Cortada cosa en troços: xotol, xot. Cortar con golpe con hacha: cħac[. ah ab], xot. ah ob. Cortada así: cħacan, cħacbil.

Cħacab vns) Andam[i]os para lebantar edifiçios: muan che. Bamos a cortar nuestros andamios: cox ca chacab ca muan che. Leban[t]ad el andamio: uacunex muan che. vns) Cortada cosa en troços: xotol, xot. Cortar con golpe con hacha: cħac[. ah ab], xot. ah ob. Cortada así: cħacan, cħacbil.

Cħacah cam) cħac, cħacah: v.a. cortar a golpes.
vns) Atar alguna cosa, juntandola con otra: lot kax .t. Cortó más leña para atar con la otra: u chacah u chayan cij u lotkaxte. Atar así muchas cosas: lolot kax .t. vns) Cortada cosa en troços: xotol, xot. Cortar con golpe con hacha: cħac[. ah ab], xot. ah ob. Cortada así: cħacan, cħacbil.

Cħacat be: atrauesar camino. ¶ taba a cħacatah noh be: por donde te atrauesaste el camino real. ¶ in cimçah ah cħacat be thul: mate vn conejo que yba atrauesando el camino. (mtm)

Cħacat be: camino que atrauiesa. ¶ ma a cħaic cħacat be muki a çaatal; man tadz be bin a cħab: no tomes el camino que atrauiesa porque no te pierdas; toma el que va derecho. (mtm)

Cħacat ems) atravesar: cħac-at, top. ems) pasar hambre: cħac-at uih.
vns) Atrauesar de una parte y de otra, como nadando: man cħac .t. Atrabesé el rrío nadando: in manchactah yoc haa. Atrauesar la flecha o lança: manchacathal hul, lom. Atrauesó su alma cuchilllo de dolor: mancħacathi u cuchilloil okom olal tu pixan.

Cħacat haa.t.: pasar de la otra parte del agua. (mtm)

Cħacat haa; cħactah haa; xot haa: pasar río. (sfm)

Cħacat kaknab vns) A pie enjuto pasar la mar: mançah, chactah kaknab.

Cħacat numya: pasar trauajos y sufrirlos saliendo dellos. ¶ cħacatah numya: suffri los trauajos; sali dellos. (mtm)

Cħacat uiih ems) pasar hambre: cħac-at uih.

Cħacat vijh; cħacat vkah: pasar y sufrir la hambre y sed en el camino hasta llegar al lugar. (mtm)

Cħacat ximbal.t.: pasar de la otra parte por tierra atrauesando. ¶ in cħacat ximbaltah v tan chakan: pase assi y atrauese la çauana o deesa. (mtm)

Cħacat.t.: pasar de la otra parte; atrauesar como mar o rio. ¶ in cħacatah .l. in cħactah kaknab: pase la mar. (mtm)

Cħacatancil be: atrauesar el camino, que el tal camino atrauiesa por otro. ¶ ti kuchon cħacatnebal be .l. ti kuchon licil v cħacatancil be: llegado emos por donde atrauiesa el camino. (mtm)

Cħacatnebal
i593 35; mehene, tabx ta uilah noh xib kalaan yok tzimin
      cħacatnebal yoc hae

Cħacauchuc ems) brazas: cħac-au-chuc.

Cħacbanen
mr307.009 cħacbanen u pach u cheil bay thululthulil u le

Cħacbeen nem) cħacbeen: milpa roza; nombre que se da al terreno recien rozado y quemado. siembra que se hace por primera vez en un terreno.

Cħacbeen tah nem) cħacbeen tah: tala o tumba y roza.

Cħacbeentah nem) cħacbeen tah: tala o tumba y roza.

Cħacben cam) cħacben, tah: v.a. rozar, talar monte.
ems) desmotar: cħac-b-en.
ems) rozar: ppay luch, cħac-ben.
ems) talar: cħac-b-en.
nem) cħacbeen: milpa roza; nombre que se da al terreno recien rozado y quemado. siembra que se hace por primera vez en un terreno.

Cħacben col: milpa assi desmontada y rozada. ¶ cħacben in col: (mtm)

Cħacben.t.: podar como parras y arboles de xicaras. (mtm)

Cħacben.t.: talar y desmontar y rozar la milpa cortando todos los arboles. ¶ cħacbenbil kaax: monte que se ha de rozar para sembrar. (mtm)

Cħacbentah cam) cħacben, tah: v.a. rozar, talar monte.
nem) cħacbeen tah: tala o tumba y roza.

Cħacbentah; cħacben; col; hadz poc che: rozar, desmontar. (sfm)

Cħacbichecol nem) cħacbichecol: terreno desmontado o tumbado y quemado, listo para la siembra.

Cħacbil che col nem) cħacbichecol: terreno desmontado o tumbado y quemado, listo para la siembra.

Cħacbil vns) Cortada cosa en troços: xotol, xot. Cortar con golpe con hacha: cħac[. ah ab], xot. ah ob. Cortada así: cħacan, cħacbil.

Cħacche cam) cħacche: cama, andamio.
nem) cħacche: corte de los arboles, en la operacion de la tumba, a un metro aproximadamente de la superficie del suelo.

Cħacħ.t. be: limpiar camino quitandole piedras y troços de arboles que ay en el. ¶ cħacħtex v beel Cumkal: (mtm)

Cħach: ayuntar, poner pedrezuelas en el edificio. (sfm)

Cħacħa boc vns) Buscar por el olor o rastro, así como hace el perro: cħacħa boc, boc nij.

Cħacħa nuuc.t.: conjecturar o considerar. (mtm)

Cħacħa than mtm) ah cħacħa than: chismoso.

Cħachaac db) see cħa chac = rain ceremony.
nem) cħachaac: ceremonia del culto milpero que tiene por objeto hacer que llueva.

Cħacħaan: arbol desmochado, ramada, desechar puerco o otros animales adereçado, apartado los huesos de la carne. (mtm)

Cħacħac che vns) Cortar madera en el monte: cħac che. Cortar así madera entre muchos y muchas: cħacħac che. Estauan cortando así madera: cħacħac che u cahob cuchi. Cortar con golpe, hendiendo: buh cħac, bubuh cħac.

Cħacħac: abil que de presto toma de memoria y depretado qualquier cosa. ¶ cħacħacech ti kay: (mtm)

Cħacħaci: idem. (mtm)

Cħachahci u cah; kokohci u cah; ticin u cal: tener la boca seca. (sfm)

Cħacħalci: cosa que se va derritiendo como cera y manteca al sol y fuego. (mtm)

Cħacħanup; nupulnup: de dos en dos ayuntar pedrezuelas en el edificio. (sfm)

Cħacħanuuc (tah-te); pah: conjeturar. (sfm)

Cħacħapci: cosa grasienta, mugrosa, percudida de suçiedad. (mtm)

Cħacħapci; cicidzci; cibix cibix; tzakin tzakin; ma chaan ppoi: ropa percudida. (sfm)

Cħacħapcunah: hazer o poner assi mugrienta alguna cosa. (mtm)

Cħacħay: hombre muy flaco y macilento. (mtm)

Cħacħe
mr227.008 cħacħe, yacħbil, ua ix hucħbil tulacale

Cħachom db) prophetic future of cħac = to cut.
f033 cħachom u kab yaxche
f034 cħachom u kab nicte
f035 cħachom u xik mucuy

Cħachuc mtm) ah kaay cħachuc, ah kaay cħahuc: hombre doblado, que pregona dulce y vende agro.

Cħaci
f363 ca cħaci u cal, lay u hicħ u cal tuba tu hunal

Cħacic vns) Cortada cosa en troços: xotol, xot. Cortar con golpe con hacha: cħac[. ah ab], xot. ah ob. Cortada así: cħacan, cħacbil.
mr427.001 yocol che ua cħacic yoc uinic
rb029.008 abla ti dzoci in cħacic yetel uba

Cħacmail
mr427.004 ca a dza tuux yan u cħacmail yoce pakbili

Cħacpach cam) cħacpach: espinazo.

Cħactabal
rb107.007 u zihci u paah cħactabal bin tumen ah tabay
      icnal uuc yol zip caan

Cħactah cam) cħactah: v.a. limpiar caminos quitando estorbos, deshacer alguna enramada, deemochar arboles.

Cħactah haa; xot haa; cħacat haa: pasar río. (sfm)

Cħactah; malel; topchahal: pasar de la otra parte (de algo), traspasar, atravesar. (sfm)

Cħactic
rp370 tu kaba dios espiritu santo tin cħactic u hol balam

Cħaen mtm) ah cħa: el que lleva o trae algo. ah cħaen ti padre: vengo por el padre, o a llevar el padre.
rb062.014 oxlahun cħaen ti kakal mozon caan chac
rb063.001 ten oxlahun cħaen ti chacal papadza

Cħaex mts) Cħa ba: aparejarse; apercebirse; aprestarse. ¶ cħaex aba a vutzcinex confessar: aparejaos para confessar. ¶ cħaex aba a kambex v beel halach vinic: aparejaos, aprestaos para recebir al gouernador. ¶ De aqui sale cħama ba; cħaan ba, como se vera adelante. mtm) Cħa kik; cħaal kik:} temer con temor reuerencial. ¶ cħaex v kinam Dios: temed a dios con reuerencia. mtm) Cħa oc: seguir a otro; yr tras el. ¶ cħaex yoc ceh: seguid y coged el venado. ¶ cħaex yoc sanctosob: seguid a los sanctos. mtm) Cħa ol: lo mismo que cħaal ol. ¶ cħaex a uol: animaos; aliuiaos; alentaos.
mtm examples) Aal: el agua que vno toma para beuer. ¶ Cħaex a uaal tu çebal ca xijcex: tomad de presto vuestra agua, e ydos. mtm) Aal: el agua que se toma para bever. ¶ Cħaex a ual tu çebal ca xijcex: tomad de presto vuestra agua, y ydos. mts) Chijlan.t.: tomar por medianero o intercesor o faraute que hable por el. ¶ cħaex a chilante ca coolel tu çuhuy Sancta Maria: tomad por medianera a nuestra Señora. mtm) Haltun: poza de agua echa en peña biua o en piedra y sarteneja assi. ¶ cħaex haa ti haltun: traed agua de la poza que esta en la piedra. mtm) Heua heua: qualquiera. ¶ cħaex aba a talelex a kam heua heua tu sacramentoil yglesia: aparejaos para venir a recebir qualquiera de los sacramentos de la yglesia. mtm) Yeyelte: cosa escogida o el escogido. ¶ cħaex a yeyelte: tomad lo que aueis escogido. ¶ bini Juan ti yeyeil: fue Juan siendo escogido. Es muy vsado.

 

Previous Page  |  Table of Contents  |  Next Page

Section CHH - pages 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9

Sections - A | B | C | CH | CHH | DZ | E | H | I | K | L | M | N | O | P | PP | T | TH | TZ | U | UA | X | Y | Z

Return to top of page