Image - Cacao Pod Vessel - K6706 © Justin Kerr FAMSI © 2001:
David Bolles
  Combined Dictionary–Concordance of the Yucatecan Mayan Language
Update posted 5-28-03

Cħot ba — Cħuplil

Cħot ba vns) Bueltas dar la bestia por soltarse: cħot ba, cħotocnac. Muchas bueltas da el caballo detras del arbol: yanyan u cħotic uba tzimin tu pach che.

Cħot ba: forcejar por soltarse. (mtm)

Cħot cal: dar garrote. ¶ cħot cal tex Juan: da garrotes a Juan. (sfm)

Cħot cam) cħot: para contar cosas torcidas, como hilos, madejas, &. cam) cħot: torcer. cam) cħotnak: torzon de tripas.
ems) cuerda: tab, cħot, kaan, zum. ems) enredar: zau, zou, cħot. ems) torcer: cħot, cħet-ah, mec, dzuy, loch.
vns) Açial para bestia: cħotob nij, u nath cheil nij. Açial poner: cħot nij. cħotex u nij tzimin. vns) Bueltas dar la bestia por soltarse: cħot ba, cħotocnac. Muchas bueltas da el caballo detras del arbol: yanyan u cħotic uba tzimin tu pach che.

Cħot che.t.: tornear madera con torno. (mtm)

Cħot ems) hijo: cħot, kex-ul, kuk.

Cħot ems) obstaculizar: cħot.

Cħot eteltah; chiinbatah: concertarse (con otro). (sfm)

Cħot nak cam) cħotnak: torzon de tripas.

Cħot ni vns) Açial para bestia: cħotob nij, u nath cheil nij. Açial poner: cħot nij. cħotex u nij tzimin.

Cħot yadz.t.: torcer la ropa mojada apretandola para exprimir el agua. ¶ cħot yadzte a ppo nok: tuerce assi la ropa que has lauado. (mtm)

Cħot yadzaan; cħot yadzbil: cosa assi torcida. (mtm)

Cħot.ah,ob: estouar o impedir algun casamiento o alguna buena obra con chismes y zizañas, ettz. ¶ lay cħoti in cħaic Juana: el estouo mi casamiento con Juana. ¶ v cħotah in pucçikal camaac in talel ti chaan missa: torciome la voluntad y coraçon impediome el venir a missa. ¶ De aqui: ma a cħotic a than ten: no me mientes; no dexas de contar y dezir todo lo que ay. ¶ mabal in cħotic: todo lo que ay dire. ¶ tin cħotah v than padre: he menospreciado lo que el padre me dezia. (mtm)

Cħot.ah,ob: torcer el cuerpo o cabeça, ettz. Lo mismo que cħet. (mtm)

Cħot.ah,ob: torcer enrededor algun cordel o soga dando buelta como las que tiene la barrena y torcer ropa exprimiendole el agua. (mtm)

Cħot: herba assi torcida o hilada y el pauilo para las candelas. (mtm)

Cħot: la hebra o torçal con que las indias se atan la cabeça. ¶ cex in cħot kaan, in cħot kuch: que es de mi torçal. (mtm)

Cħot; yadz kab; yadz: torcer, exprimir, estrujar (la ropa como cuando la lavan los índios). (sfm)

Cħotbil: cosa torcida. (mtm)

Cħotcinah: torcer. (mtm)

Cħotic vns) Bueltas dar la bestia por soltarse: cħot ba, cħotocnac. Muchas bueltas da el caballo detras del arbol: yanyan u cħotic uba tzimin tu pach che.

Cħotnak cam) cħotnak: torzon de tripas.

Cħotob mazcab: tornillo. (sfm)

Cħotob ni vns) Açial para bestia: cħotob nij, u nath cheil nij. Açial poner: cħot nij. cħotex u nij tzimin.

Cħotob nij: azial que ponen a las bestias. (mtm)

Cħotocnac vns) Bueltas dar la bestia por soltarse: cħot ba, cħotocnac. Muchas bueltas da el caballo detras del arbol: yanyan u cħotic uba tzimin tu pach che.

Cħotol cab; bekel cab; naikalancil; nay alcab: bambolear. (sfm)

Cħotol cam) cħotol: lo que esta torcido.
vns) Atormentar dando tormento de cuerda: cħotol, kol.

Cħotol cħot u ni: barrena, retorcido. (sfm)

Cħotol mazcab cam) cħotolmazcab: cadenas.

Cħotpahal; zayezah: desconcertarse (algún miembro). (sfm)

Cħou ems) pedir rogando: cħou-t-ah.

Cħoutah ems) pedir rogando: cħou-t-ah.

Cħox ems) goma del arbol: zab-ac che cħox.

Cħox.ah,ob: derribar asentando o echado, y echar o asentar derribando. ¶ ta chij ach tzimin la; cħoxex tu uich luum ca vchucac v dzaacal: bravo es este cauallo; derribadlo en el suelo para que se pueda curar. (mtm)

Cħox: goma del arbol llamada çabac che que tira a balsamo, la qual mezclada con nin y con tah te se afeitauan antiguamente las indias. (mtm)

Cħoxax ems) derribar: cħox-ax, hub, hut, ban, paa-ah, pacħ.

Cħoxcinah: asentar o poner la carga o otra cosa en el suelo. (mtm)

Cħoxeçah: lo mismo que cħox; derribar. (mtm)

Cħoxol: acento en la vltima; cosa caida assi. (mtm)

Cħoxtal: caer en el suelo o asentarse caiendo. (mtm)

Cħoy ba vns) Conçertarse o ygualarse en el preçio: chim ba, c[ħ]oi ba. Concertéme así con Ju[an] por dos reales: in chimtah inba yetel Ju[an] ti cappel ton.

Cħoy cam) cħoy: cubo de sacar agua.
ems) cubeta: cħoy.
vns) Arcaduz de noria: cħoi. vns) Arcaduz de la noria: choi. De baro: choi kat. De cuero: choi keuel. vns) Cubo, en general, para sacar agua, hecho de corte[ç]as de árbol: cħoy. Cubo hecho y labrado de madera: cħoy che. Cubo de calabaças: cħoy lec.
ra053 tech katic tuux yan cichpam colebil x- bolon cħoy

Cħoy che vns) Cubo, en general, para sacar agua, hecho de corte[ç]as de árbol: cħoy. Cubo hecho y labrado de madera: cħoy che. Cubo de calabaças: cħoy lec.

Cħoy che: cubo para sacar agua echo de madera. (mtm)

Cħoy ebm) chum, or chuun. Maximilianea vitifolia. Madera de pasta. Tree 30 feet and upwards with showy gold-yellow blossoms. The bark makes buckets.
nel) Cochlospermum vitifolium (Willd.) Sprengel - cochl.: chimi, chimu, chum, chuun, cħoy.

Cħoy ems) concertar: cħoy-t-ah. ems) pleitar: cħoy-t-ah. ems) rogar: cħoy-t-ah. ems) solicitar: cħoy-t-ah.
vns) Conçertarse o ygualarse en el preçio: chim ba, c[ħ]oi ba. Concertéme así con Ju[an] por dos reales: in chimtah inba yetel Ju[an] ti cappel ton.

Cħoy kat vns) Arcaduz de la noria: choi. De baro: choi kat. De cuero: choi keuel.

Cħoy keuel vns) Arcaduz de la noria: choi. De baro: choi kat. De cuero: choi keuel.

Cħoy lec vns) Cubo, en general, para sacar agua, hecho de corte[ç]as de árbol: cħoy. Cubo hecho y labrado de madera: cħoy che. Cubo de calabaças: cħoy lec.

Cħoy lec: una calabaza en que los índios llevan la simiente. (sfm)

Cħoy.t. ba etel: concertarse con alguno. ¶ cħoy taba yetel Juan: conciertate con Juan. ¶ v cħoytah vba vetel .l. cħoy ba v cibah vetel: concertose conmigo. (mtm)

Cħoy.t.: pleitar y solicitar y pedir vno su hazienda y lo que le deuen. ¶ cħoyte a tzoy: (mtm)

Cħoy: cubo (para agua), arcaduz. (sfm)

Cħoy: cubos para sacar agua de los pozos echos de cortezas de arboles. (mtm)

Cħoytah ba: rogar; pedir rogando. ¶ cħoyte aba yicnal dios ca utzac v çatçic a çipil: ruega a dios que te perdone tus pecados. ¶ v cħoytah vba yicnal padre: rogo al padre. (mtm)

Cħoytah ems) concertar: cħoy-t-ah.
ems) pleitar: cħoy-t-ah.
ems) rogar: cħoy-t-ah.
ems) solicitar: cħoy-t-ah.

Cħu (ah -) be; ah picit be; ah ppix ich: vela de guarda. (sfm)

Cħu ems) planta: canazihi, cħu.
ems) recipiente: cħu.
nel) tillandsia brachycaulos schlechter - brome.: chu, cħu, canahzihil, meexnuxib, miz (gallitos).
nel) tillandsia caput-medusae e. morr.: - brome.: muliix, zaccħu, zaccħuhu -- med.
nel) tillandsia fasciuculata swartz - brome.: chuh, chuc, cħu, canahzihil, xcħu, x-olohbenal (gallitos).
nel) tillandsia itriculata l. - brome.: cħu, xcħu.
i254 cħu u than, tezcun u than ca bin kuchuc
rb001.003 ca u zih teex u cħu caanil tan yol caan
rb026.007 ci bin yalabal ten ca lub a cħu tech cħabe koko
rb101.007 ten ca lub a cħu tech idzin tancaze
rb167.012 ten ca lub a cħu
rb171.007 ten ca lub a cħu tancaze
rb183.012 ten ca lub a cħu ceex ku, ceex bacab

Cħu huh nel) tillandsia caput-medusae e. morr.: - brome.: muliix, zaccħu, zaccħuhu -- med.
nel) tillandsia juncea poir. - brome.: cħuhu.

Cħub chi mtm) ah pul cħub chi: hechizero que haze que no mamean los niños.

Cħub chi than.t.: hablar assi entre dientes o murmurar. (mtm)

Cħub chi; nath chi: cosa de boca pequeña, boca contrahecha, boquichico. (sfm)

Cħub chij: menear los labios como quien reza, y murmurar entre dientes o refunfuñar. (mtm)

Cħub chitah (te); keyan pixan; mucul keyah: murmurar entre sí, refunfuñar. (sfm)

Cħub chitah; cħub chi than; chi co than; nonol ok than; nunupp chi: hablar entre dientes. (sfm)

Cħub ems) mover labios como rezando: cħub.
mtm) ah pul cħub chi: hechizero que haze que no mamean los niños.

Cħubchub chi: hablar meneando los labios (como cuando uno reza entre sí). (sfm)

Cħuc 1) db) to spy.
cam) cħuc: aguaitar, atisbar, acechar, espiar.
ems) espiar: xoy-t-ah, zab, cħuc-t-ah, xaac-t-ah.
mtm) ah cħucħuuc than: calumiador que anda acechando, y escuchando lo que otro dize y habla. mtm) ah cħuuc pach, ah cħuuc mamach: espia atalaya o acechador que mira donde uno entra o sale, y en que tratos anda. mtm) ah cħuuczah, ah cħuuc, ah cħuuc be: espia explorador o acechador de los enemigos o de la caza. mtm) ah cħuuc abal: cazador que va de noche debaxo de los ciruelos a espiar la caza. nota: el nombre de otro arbol significa cazador assi.
vns) Agu[a]itar o asechar: chuut.t. ¿Por qué andas agu[a]itando a P[edr]o?: balx u chun a cħuctic P[edr]o? vns) Asechar o açechar: chuuc .t. Be açechar a Juan, mira lo q[ue] hace: xen chuucte Juan. vns) Çelada, engaño de guerra: hobon, cħuc. [Metio a nuestros enemigos en nuestra celada]: oci ca nupob ichil ca hobon.

Cħuc cabal; cħuc lubul: caido (como ropa). (sfm)

Cħuc cal ems) ganglio en la garganta: cħuc cal, ppac.

Cħuc cal: esquinencia, hinchazon, o apostema que sale en la garganta por la parte de dentro de pujamiento de sangre. (mtm)

Cħuc db) Probably chuc = to seize, to grasp, to catch is meant. See also cħic.
vns) Asir o prender: cħuuc. ah ub. Be, prendelo: xen cħuucu. Asir así con presteça: tec cħuc .t. Asido así: tec chucan.

Cħuc db) the action of taking a rolled up tortilla and sticking it into soft food.

Cħuc ems) arrugado: cħuc-cħuc.

Cħuc lubul; cħuc cabal: caido (como ropa). (sfm)

Cħuc mamach mtm) ah cħuuc pach, ah cħuuc mamach: espia atalaya o acechador que mira donde uno entra o sale, y en que tratos anda.

Cħuc pach mtm) ah cħuuc pach, ah cħuuc mamach: espia atalaya o acechador que mira donde uno entra o sale, y en que tratos anda.
vns) Agu[a]itar así, biendo do sale o entra alguno: cħuuc pach .t.

Cħuc pach.t.: espiar o aguaitar; ver donde entra alguno. ¶ cħuc pachtex Juan: espiad a Juan. (mtm)

Cħuc than.t. .l. cħuc.t. than: acechar escuchando lo que otro habla y escuchar acechando. ¶ baci a cħuc thantoon .l. baci a cħucte ca than: no nos estes acechando y escuchando lo que dezimos. ¶ Item: caluniar. (mtm)

Cħuc than; co chi; utz u than: afable, conversable. (sfm)

Cħuc than; tacuntah than: calumniar (haciendo palabras). (sfm)

Cħuc xulub; pak xulub: poner los cuernos. (sfm)

Cħuc: berrugas o barros grandes que salen en el rostro y por el cuerpo. (mtm)

Cħuc: verruga. (sfm)

Cħuc; cħeneb: acechar. (sfm)

Cħuc; cħoc: huérfano (de padre y madre). (sfm)

Cħuc; moo: lunar, luna grande. (sfm)

Cħuc; tzoo: barro (que se forma en el rostro). (sfm)

Cħuccħuc ems) arrugado: cħuc-cħuc.

Cħucen cħuc: acechando y espiando. ¶ cħucen cħuc v benel: va acechando y espiando. (mtm)

Cħucħ ems) enmudecer: cħucħ.
ems) tonto: cħucħ, buy-uk, nun, ah nun.
mtm) ah cħucħ: tonto, loco, lunatico.

Cħuch; ximche; xumche: bastidor, palo con que siembran (los índios). (sfm)

Cħucħcinah: enmudecer, entontecer, o hazer tartamudo a otro. ¶ in cħucħcinah inba tu tan: enmudeci en su presenciano supe que dizir. (mtm)

Cħucħil: aquella tonteria o enmudeçimiento, (mtm)

Cħuchinah; totcinah: enmudecer, entontecer, hacer tartamudo a otro. (sfm)

Cħucħlem cam) cħucħlem: cigarra.
ems) cigarra: cħucħ-l-em.
vns) Çigarra: cħocħlem, cħucħlem.

Cħucħlem: cigarra o chichara. (mtm)

Cħucħlem: cigarra. (sfm)

Cħucħtal: pararse tartamudo o tonto assi. (mtm)

Cħucħuc ich vns) Arruga tener el rostro de mui biejo: chucchuc ich, lolopp ich.

Cħucħuc ni; hakab ni; hehek ni; dzudzuz ni; mucul okol; ppuc okol: sollozar. (sfm)

Cħucħuc: cosa arrugada como ropa, o floxa, no estrirada como cara de viejo arrugado, y quando la almohada no esta muy llena. (mtm)

Cħucħuccinah: poner assi la ropa, cuerda, o almohada. (mtm)

Cħucħucħba
rb015.009 ten cħucħucħba tan tancaze oo

Cħucħuhuc cam) cħucħuhuc: dulce, simple.

Cħucħul crm) ak; chonac; cħucħul; cħul; loloc; dzam; dzaman; dzadzaci; dzudzucci: 11: humedo.

Cħucħuplal paal tuntun: muchachuelo. (sfm)

Cħucħuuc mtm) ah cħucħuuc than: calumiador que anda acechando, y escuchando lo que otro dize y habla.

Cħucħuuc than mtm) ah cħucħuuc than: calumiador que anda acechando, y escuchando lo que otro dize y habla.

Cħucħuy cam) cħucħuy: muy despacio.

Cħucħuy mat vns) Colgarse alguna cosa en los braços o pies: cħucħuy maat. Cué[l]gase así el muchacho de los braços: cħucħuy mat u cah paal.

Cħucħuy: muy despacio. (sfm)

Cħucħuy: muy despacio. ¶ cħucħuy v talelob: (mtm)

Cħucin cħuc: idem. (mtm)

Cħucpachtah vns) Agu[a]itar así, biendo do sale o entra alguno: cħuuc pach .t.

Cħucpachtic vns) Agu[a]itar así, biendo do sale o entra alguno: cħuuc pach .t.

Cħuctabal: lo que es espiado. (mtm)

Cħuctah ems) espiar: xoy-t-ah, zab, cħuc-t-ah, xaac-t-ah.
vns) Agu[a]itar o asechar: chuut.t. ¿Por qué andas agu[a]itando a P[edr]o?: balx u chun a cħuctic P[edr]o? vns) Asechar o açechar: chuuc .t. Be açechar a Juan, mira lo q[ue] hace: xen chuucte Juan.

Cħuctah; dzax be; balan cħuctah: espiar, acechar (estando escondido). ¶ ah cħuc: espía. ¶ macx a cħuctic: ¿a quien espias? (sfm)

Cħuctal: hoch cabal: estar flojo (la ropa). ¶ cħucħuc u tab mazcab: floja está la soga de la campana. (sfm)

Cħuctal; cħucul:} caerse o yrse caiendo en el suelo algun paño o ropa. (mtm)

Cħucte vns) Agu[a]itar o asechar: chuut.t. ¿Por qué andas agu[a]itando a P[edr]o?: balx u chun a cħuctic P[edr]o? vns) Asechar o açechar: chuuc .t. Be açechar a Juan, mira lo q[ue] hace: xen chuucte Juan.

Cħuctic vns) Agu[a]itar o asechar: chuut.t. ¿Por qué andas agu[a]itando a P[edr]o?: balx u chun a cħuctic P[edr]o? vns) Asechar o açechar: chuuc .t. Be açechar a Juan, mira lo q[ue] hace: xen chuucte Juan.

Cħucub vns) Basilisco: ix hun pedz kin. Esparçirse a su fuerza y ponçoña, como la del basilisco, y asirse a en todas las benas: bay bin xibebal u kinam ix hun pedz kin, ca u chuchub u beel nohol tulacal.

Cħucul
i328 ti u cħucul yalan noh copoe, ti banaan tu boy copoe

Cħucul; hocħol; hocħtal: caerse (como ropa en el suelo). (sfm)

Cħuczah mtm) ah cħuuczah, ah cħuuc, ah cħuuc be: espia explorador o acechador de los enemigos o de la caza.

Cħuh cal ems) esofago: cħuh-cal.
ems) palabar: cħuh-cal.

Cħuh cal: el paladar o tragadero. (mtm)

Cħuh ems) esofago: cħuh-cal.
ems) palabar: cħuh-cal.

Cħuhcal ems) palabar: cħuh-cal.

Cħuhil cam) cħuhil: v.n. crecer.

Cħuhu nel) tillandsia juncea poir. - brome.: cħuhu.

Cħuhuc cam) calam: muy, mucho, como, calam cħuhuc, calam cħoch: muy dulce, muy salado. cam) cħuhuc: dulce. cam) cħucħuhuc: dulce, simple. cam) cħahuc: dulce, v.a. endulzar.
ebm) cħuhuc: sweet.
ems) dulzura: cħah-uc-il, cħuh-uc. ems) dulce: cħuh-uc, ci. ems) fruta: cħah-uc, cħuh-uc, poox.
nem) cħuhuc: dulce. de sabor dulce.
vns) Colaçión o fruta: c[ħ]ahuc.
mr093.006 ca a cħa nabanche, u yitz pom, zizim,
      yetel u le cħuhuc lima
mr408.001 hach uixoob, chehlem uix u kaba, ua cħuhuc uix
t 042.025 bin yanac cħuhucobi bin yanac yah zubtale
t 042.036 bin yanac yah panlob bin yanac cħuhucobe

Cħuhuc db) in plant names:
nel) tamarindus indica l. - legum.: pahcħuhuc (tamarindo) -- con., mad., med.

Cħuhuc dzin nel) manihot dulcis (gmelin) pax. - eupho.: cħuhucdziim, cicidzin (yuca dulce) -- com., cult., fec.

Cħuhuc ic ebl) capsicum dulce mart. cħuhuc-ic.

Cħuhuc pakal nel) citrus sinensis osb - rutac.: cħuhucpakaal, pakaal (china, naranja de china, naranja dulce) com., med. ebl) citrus aurantium l. cħuhuc-pakal.

Cħuhuc uix
mr408.001 hach uixoob, chehlem uix u kaba, ua cħuhuc uix

Cħuhuc; cħuhuccinah: lo mismo que cħahuc. (mtm)

Cħuhucil
mr213.008 bay tun yaalae cu ziztal tune ca a dza azucar
      ichil tu ppiz cħuhucil

Cħuhuk ic nel) capsicum annuum l. (vars.) - solan.: bolol, chac-ic, chaua-ic, cħuhuk-ic (escurre-ic), zac-ic, xcat-ic (sucure-ic), xmuc-ic, yaax-ic.

Cħuhum ebm) cħahum, or cħuhum. melanerpes dubius cabot. uxmal woodpecker.
e329 cħuhum caan chacil, caanil chacil, kuch caan chacil
mr037.008 ua mae ca a ppult yetel u pluma h- cħuhum

Cħui u ppicil takin: talento (moneda). ¶ cħui u ppicil takin: cinco talentos. (sfm)

Cħul cam) cħul: v.a. mojar, humedecer.
crm) ak; chonac; cħucħul; cħul; loloc; dzam; dzaman; dzadzaci; dzudzucci: 11: humedo.
ems) empapado: cħul, dzom-dzom, zul.
ems) humedo: cħul, dzom, ab-ich thul yan, aak, ak-z-ah, lo-loc,
ems) mojado: lo-loc, pok pok, dzom, cħul.
mr175.004 ca a cħul yetel vinagre yetel ruda
mr198.004 ca a cħul yetel dzedzec ha ca a too ti pidz

Cħul man cħul: cosa muy humeda. (mtm)

Cħul: cosa humeda, mojada. ¶ hach cħul luum; ma a hoyatic: muy humeda esta la tierra; no la riegues. ¶ cħul in nok tume in keluc: (mtm)

Cħul; dzom; dzuucnac: zulaan: húmedo, empapado (de agua). ¶ cħul in nok: empapada está mi manta. (sfm)

Cħul; haacħ; ul: ralo, maíz tierno. (sfm)

Cħulcinah: humedecer; parar humedo. (mtm)

Cħulhal: humedecerse; pararse humedo. (mtm)

Cħulmal: yrse humedeciendo o mojando. (mtm)

Cħulucnac: idem. (mtm)

Cħulul cam) cħulul: v.n. mojarse.

Cħulul cħul: idem. (mtm)

Cħululu: ruido que hazen las tripas quando vno esta hambriento. ¶ cħululu ci v than in nak tumen vijh tumen hanal: este ruido hazen mis tripas de hambre por la comida. (mtm)

Cħulzah; haacħhal: hacerse ralo, derretirse. (sfm)

Cħum cħem ich ems) lagañoso: cħum cħem ich.

Cħum ems) lagañoso: cħum cħem ich.

Cħumac ebm) cħamac, or cħomac. urocyon cinereoargenteus fraterculus elliot. gato montez, zorra, grey fox. cħumac identfied as coyote.

Cħun cuy nel) attalea cohune mart. - palma.: cħuncuy (corozo), cuncuy, mop, tudz.

Cħup chijl than: chismes, chismerias, o murmuraciones. (mtm)

Cħup db) female.
cam) cħupal: muchacha, joven. cam) xcħupal, xcħupulpal: muchacha.
ems) hembra: cħup-l-al. ems) mujer: cħup. ems) muchacha: cħup-im. ems) mujer casada: cħup-l-il.
mtm) ah can cħupul chi: chismoso. mtm) ah muc u cħuplal: muger a quien no viene la regla. mtm) ah ximbal cħuplal: muger callegera, andariega.
k125 tulacal uinic, xib yetel ix cħup,
      chichan yetel nohoch
k266 tulacal ix cħup yetel ix lokbayen chen cheehlah
mr021.003 ca a ual ti ma u zipil yetel x- cħup
mr021.016 ma a dzic ti x- cħup yom, ma utzi
mr032.016 ua mae ca yuk u leche x- cħup
mr035.001 u man yilic u nok x- cħup
mr037.001 u na u nak x- cħup
mr164.002 le ventosa cu dzabal tu chun u nak cħupe
      tac yalan u tuche
mr435.001 u dzacal yaabal kohaaniloob ti uinicoob
      yetel x- cħupoob

Cħup im .l. ix cħup im: muchacha. (mtm)

Cħup im ems) muchacha: cħup-im.

Cħup im; ix cħup im: cħuplal paal: muchacha. (sfm)

Cħupal cam) cħupal: muchacha, joven.
cam) xcħupal, xcħupulpal: muchacha.
ems) doncella: zuhuy, cħup-al.
ems) joven: mun, cħup-al.

Cħupal ol: hombre afeminado. (sfm)

Cħupal yuc: calera. (sfm)

Cħupalel
k261 bay binexe cohiceex uay yokol cabile ix zuhuy
      ix cħupalelexe

Cħupil
k083 dzoc bolon kin ma in tumtah mix ilmah ix cħupil
mr121.002 le zizal xiu, yayax u le u cħupile,
      hetun ah xibile chachactac u le
mr121.003 le tun u x- cħupile cu cħabal chacbil
t 044.033 he ix te zututac u tabah u cal u cħupil
      don franco cocom

Cħuplal al mtm) ah cħuplal al: muger que tiene hijos.
mtm) al: hijo o hija de la muger, y de qualquier animal hembra. xiblal al: hijo assi de la muger. cħuplal al: hija.

Cħuplal, alcab vns) Callejera muger: ah alcab cħuplal, a[h] xin xinbal cħuplal.

Cħuplal can; cħuplal than:} cuentos y palabras de mugeres y mugeriles. (mtm)

Cħuplal ceh; ix ceh: cierva (hembra). (sfm)

Cħuplal db) girl, woman. See also cħup, cħuplil, cħupal, xunan.
cam) cħuplal: plurar de cħupal. cħupal: muchacha.
crm) yuil: 1: el mes de las preñadas en que suelen parir, que es el nono de su preñez. kuchanen ti yuil: llege al mes de parir. yuil cħuplal crm) yibnil cħuplal: 3: pares de muger. crm) yax cħuplal, yax ixic: 3: mujer primera. yax uinic: adan, nuestro primer padre. crm) sin denotar cuyos, pero para distinguir suelen decir xiblal: hijo, cħuplal: hija de madre conocida. 7: crm) ah al: 1: la que tiene hijos, sea mujer o bestia. ix hun al cħuplal: mujer de solo un hijo. ix ox al cħuplal: la que tiene tres asi.
ems) hembra: cħup-l-al.
mtm) ah bibik ne juan ti yilic cħuplalob: regozisase juan quando ve mugeres. mtm) ah cħuplal al: muger que tiene hijos. mtm) ah cħuplal ix mehen: varon que tiene hijos. mtm) ah muc u cħuplal: muger a quien no viene la regla. mtm) al: hijo o hija de la muger, y de qualquier animal hembra. xiblal al: hijo assi de la muger. cħuplal al: hija. mtm) alab oltzil: cosa fiel y de confianza. item, cosa provechosa. alab oltzil cħuplal: muger hazendosa o provechosa.
vns) Afeminado, mugeril y cobarde: cħuplal ol .l. cħuplal uinic. vns) Alcauete: ah pay cħuplal ti xibal,ah. vns) Amador de mugeres: ah ya olal ti cħuplal, tzayom ti chuplal. Amadora de hombres: ah ya olal ti xiblal, tzayom ti xiblal. vns) Andar tras alguno, y seguille: xinbacah. As, por bentura, andado tras alguna muger? yan ua a xinbacic lauac mac ti chuplal? Q[ue] probecho sacas andar tras el pecado?: balx yaal, balx u paka a xinbançic keban? vns) Apostatar, dejar a Dios: ppat Dios. El bino y las mugeres hacen apostatar a los sabios: he bino y[etel] cħuplal lic u ppatic Dios ah miatzob tumenob. Apóstata así: ah ppat Dios. vns) Atraher con echiços alguna muger o hombre: paycun .t. Atraído así alguna muger?: yan ua a paycun, a paycuntic cħuplale? vns) Atras, adberbio: pachal. Delante de las mugeres yrán los hombres: paybe u benel xiblal lo, pachal tun u talel cħuplal lo. vns) Bolber el rrostro a un lado, torçiendo la cabeca: kuy cal. No buelbas el rrostro así a tu muger: ma a kuycaltic a cħuplil. vns) Callejera muger: ah alcab cħuplal, a[h] xin xinbal cħuplal. vns) Çerrada muger: çuytun cħuplal.
a144 ua xiblal ua ix cħuplal xan
a699 lay u chunbezic u hokol u boc nicte tu ni
      utial u dziboltic cħuplal
d106 yutzil u cichpamil cħuplal, cichpamhom ma cichpam
e150 zuhuy cħuplal u kaba u na uucppel chachac ek
f407 ti cħuplal yatan yet ahaulil
i400 18; mehene, ca a talez ten huntul cħuplal
      hach zac uolol uol u ppul yoc
i407 19; mehene, ca a talez ten huntul cħuplal
      hach cichpam, hach zac u uich
i463 2; mehene, baax kinil takci tu nak zuhuy cħuplale
i514 16; mehene, ulez ten zaclah cħuplal, ueuel uak u pice
i544 24; mehene, talez ten uaye
      ix ah canaan col cħuplalobe
me001.063 lay lic u tokol tu haual hach lauac yilah
      u cħuplaloob
me001.064 yetel u dzumul bocaan tu cħuplalobe
mr029.004 ca ix cimen uinic tu nak cħuplal loe
mr029.006 kat cabal yanil ca ix u xothol u tab ibin kalaan
      ti cħuplale
mr032.001 u kalal ibin ti cħuplal
mr038.005 bay xan le cħuplal matan yalcab yilic u nok
      amal :u:e
mr040.001 olom kik tu cħuplal
mr043.010 a dza tu hol u na u nak la cħuplal
mr080.002 u dzacal lae u lobil kik ti cħuplale,
      xan kik yalicoob
mr123.046 ca a dza yuke ti cħuplaloob
mr329.003 licil u yahpahal nuxiboob, tancelemoob, palaloob,
      cħuplaloob

Cħuplal huh; ix bil huh: iguana (hembra). (sfm)

Cħuplal ol vns) Afeminado, mugeril y cobarde: cħuplal ol .l. cħuplal uinic.

Cħuplal ol; cħuplal vinic:} hombre afeminado y couarde. (mtm)

Cħuplal paal: muchacha. (mtm)

Cħuplal paal; cħup im; ix cħup im: muchacha. (sfm)

Cħuplal tanam: oveja. (sfm)

Cħuplal tzimin; ix cħup tzimin: yegua. (sfm)

Cħuplal uacax; ah xulup ceh: vaca. (sfm)

Cħuplal uinic vns) Afeminado, mugeril y cobarde: cħuplal ol .l. cħuplal uinic.

Cħuplal, xinximbal vns) Callejera muger: ah alcab cħuplal, a[h] xin xinbal cħuplal.

Cħuplal, zuytun vns) Çerrada muger: çuytun cħuplal.

Cħuplal: la hembra respecto del macho en qualquier especie de animales. (mtm)

Cħuplal: muger en general respecto del varon. (mtm)

Cħuplal; ix cħup: mujer o hembra (de cualquier animal). (sfm)

Cħuplalcunah ba vns) Afeminado haçerse, mujeril: cħuplalcunah ba.

Cħuplalcunah vns) Afeminado haçerse, mujeril: cħuplalcunah ba.

Cħuplalhal ol; cħuplalhal vinic: hazerse assi afeminado. (mtm)

Cħuplalil
e200 tu xiblalil, tu cħuplalil, tu batabil, tu justiziail,
      tu chunthanil

Cħuplalil yaah crm) yah nak; cħuplalil yaah: 2: mal de madre.

Cħuplil crm) mabal u yuk uol uaye: 1: nada me contenta aqui. bax ma tan u yukte a uol ta cħuplil: 1: por que no tienes cuidado de tu mujer? crm) yacunahba: 1: esquivarse. ma yacunic a ba ta cħuplil: no te esquives de tu mujer, no te apartes de ella, no le nieges el debito.
ems) mujer casada: cħup-l-il. ems) vulva de mujer: cħup-l-il.
vns) Andar apareados como las tortolillas: mucuy mucuy xinbal. Así anda Ju[an] y su muger: mucuy mucuy u xinbal Ju[an] y[etel u] cħuplil. vns) Apalear, moler a palos: ppuch ti che. Apaleó a su muger: u ppuchah ti che u cħuplil. vns) Apartarse el marido de la muger, no queriendo pagar el débito: toc ba ti, yacuntah ba ti. Por bentura, haste apartado así de tu muger?: yam ua a tocic aba ta cħuplil? vns) Apartar[s]e el hombre de la muger al tiempo del seminar: lukçah kikel ti cħuplil. vns) Casados que biben bien, con contento, y tienen un coraçón y una boluntad: hunppelili ol, lac, luch, pol, pucçikal yetel a cħuplil; y[etel a] xiblil hunppel [a] lac, a uol, a puc[ç]i[k]al. vns) Collar o sartal para el cuello, en general: u. Mi collar: uu. Collar de cuzcas o piedras de valor: u kan. Collar o gargantilla de abalorio: u tun dzul. Collar traer así: uinah. Compré un collar de cuenteçuelas que traiga mi muger: in manah u yuin in cħuplil. Collera de palo que echan al cuello: u che. El q[ue] la trae: ah u che. Fue echado en collera: yuinah che. Collera de yerro: u mazcab. vns) Çelar y hauer çelos: xoc ol, xoc olal. vns) Çeloso, o çelosa muger: ah xoc olal. Çelosa muger: çauin. [Muy celosa es la mujer de Pedro]: hach çauin u cħuplil P[edr]o. Çelos tener o pe[d]ir a otro: xocoltah. Tube çelos de mi muger: in xocoltah in cħuplil. Çelos entre mugeres, y tenellos: çauinal than. Muchos celos tiene así: yanyan u çauinal than.
i083 he ix yalak pek lic u katabal tie, lay cħuplile
mr043.001 cu dzocol yalancil cħuplil
mr114.005 ca a dza tu hol u cucutil u cħuplil u hol u mah
      yan ppul ik tie

Cħuplil: muger casada denotando cuya es. ¶ v cħuplil Juan: (mtm)

Cħuplil: verenda mulieris; vocablo honesto y algo obscuro. ¶ v talah in cħuplil vicham: tocome mis verguenças mi marido. (mtm)

 

Previous Page  |  Table of Contents  |  Next Page

Section CHH - pages 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9

Sections - A | B | C | CH | CHH | DZ | E | H | I | K | L | M | N | O | P | PP | T | TH | TZ | U | UA | X | Y | Z

Return to top of page