Image - Cacao Pod Vessel - K6706 © Justin Kerr FAMSI © 2001:
David Bolles
  Combined Dictionary–Concordance of the Yucatecan Mayan Language
Update posted 5-28-03

Cħa — Cħaanhal ba

Cħa db) verb root: to take. Transitive: cħaic / cħic, cħaah, cħamah, cħae. Passive: cħabal, cħabi, cħabaan, cħabac.
cam) cħa, cħaah: v.a. tomar.
ems) cobrar: cħa. ems) escandalizarse: cħa kax than. ems) espantarse: cħa kax than. ems) imitar: cħa oc. ems) llevar: cħa. ems) maravillarse: mac-at, cħa kax than. ems) recobrar: cħa. ems) seguir: cħa oc. ems) tomar: cħa. ems) vengarse: cħa toh, paac-ba.
mtm examples) Aal: el agua que vno toma para beuer. ¶ Cħaex a uaal tu çebal ca xijcex: tomad de presto vuestra agua, e ydos. mtm) ah cħaanumal: novellero que anda traiendo y llevando nuevas. mtm) ah cħacħa than: chismoso. mtm) ah cħa be: centinela, espia y explorador del exercito contrario. mtm) hach ya in nak, ma ix ah chazahlo: muy malo estoy de las tripas, y no es esta enfermedad la que me ha de llevar o matar. mtm) ah cħa zah: dizen al muerte que lleva a los hombres desta vida. mtm) ah cħa: el que lleva o trae algo. ah cħaen ti padre: vengo por el padre, o a llevar el padre. mtm) ah ppan cħa than: chismoso que cuenta lo que ha oido, y añade algo.
vns) Abogado interçesor y medianero: chumuc cabal. N[uest]ra Señora y san Francisco son mis abogados: ca Coolel y[etel] s[an] Fran[cis]co in chumuc cabalob. Tomad por abogada a n[uest]ra Se[ñ]ora: c[ħ]aex a chumuc cabal te ca Coolel. [Recibid a nuestra Señora por abogada de esta cofradía]: kamex ca Coolel yah okotbaylan te cofradía la. vns) Acarrear agua: cħa haa. vns) Acortar el paso el que camina: cħa oc .t. vns) Admirarse, tomando admiraçión: cħa kax than .l. kaxinah than, kaxintah than. vns) Adoptar, tomar por hijo el barón: kam ti mehenil .l. cħa ti mehenil. Adoptar hija el barón: kam ti ix mehenil. vns) Allegar a edad de discreçión: cħa u cux ol. Aún [n]o abía llegado a hedad de discreçión, quando murió: ma to u cħab u cux yol ca cimi. vns) Antiçipar y tomar primero: yam cħa. ah ab. vns) Aparejarse o aprestarse con ti[em]po: nanach ba. Aparéjate ansí para morir: nacħchate aba ti cimil. vns) Atajar camino: cħa u comil be, cħa u tohil be. Atajo de camino: u comil be, u tohil be. vns) Atajar al que huie: mac hol, mac hol be. Ataja al muchacho q[ue] huye: mac u hol u beel paal ca a chaa, a padzul. vns) Cobrar, generalm[en]te: cħa. ah ab. Perdió la amistad de Dios, y cobró la del Dem[oni]o: çatçah yetailil Dios, ca u cħah yetailil ciçin. Vengo a cobrar mis deudas: ah cħaen tin ppaxul, ah cħa ppaxen. vns) Cobrar salud los enfermos, vista los ciegos, habla los mudos: u caaput cħaahob u toh olal kohanob, u pacat ek mayob, yetel u than totob. vns) Cobrar deudas: cħa ppaxul, mol ppaxul. vns) Cobrar hacienda recogiendo: mol balba, mol tzoy, cħa tzoy. vns) Cobrar tributo: mol patan.
vns) Jurar ante el juez: cħa juramento. ¿Haz, por ventura, jurado ante la justicia? u c[ħ]aah juram[en]to tech justiçia? vns) Juiçio tener, ya q[ue] lo abía perdido andando en pecados: u chaah uaix yol tal kahan tun ti yol tuba (u cħaah u cux yolal kahan tun ti yol tuba).
vns example) Cogollo del xan, uano o palma: dzoc. [Tiempo de coger los cogollos]: u kinil cħa dzoc. vns) Conbite: licil payalteil. Tomaron sus armas y entraron al conbite: ca u c[ħ]aaob yeen u baob ca ociob licil payalteil.
b212 oxil oc lob; u cħa kak ah toc, balam haabil,
c233 tu kin u cħa tzootz, u cħa u matan oyotz
d224 yan cochom; lay u cħa u tunil u than dzilam
d357 ti yuchul cħa toh tumen ah cħin cot, ah cħin pacab
f322 tu ichil tun ca cħa yichamil ix ho yal nicte
f343 ti culic cħa u caah, tza u caah u pop
i168 licil tac yalabal ti ah belnaloob u binel u cħaobe
      u batabil cahobe
i169 ca ix xic u cħaob
i203 bala mehene, xen cħa ten yibnel caan uaye
i446 he ix yohele, cilmac yol ca bin xic
      u cħaob u xiknal balam
j095 zamal, cabehe cħaexabaex ceex uidzinexe, zucunexe
k288 ca tu han cħaen u bizen hunppel dzul tu kab;
      ay, ay, in yumilen
rb164.008 uatal in caah in cħaab u kakil
rr361 oxtezcuntabac cu lubul in than yicnal
      cħa lelem caan chac
td357 ti yuchul cħa toh tumen ah chin cot ah chin pacat
mr010.003 ca a cħa huntul nuxib thel
t 043.003 bin ix hekae ah cħa lamat

Cħa a lak.t.: alcançar al que camina y yrse en compania. (mtm)

Cħa ak ems) admirar: cħa ak, cħa kax than.

Cħa ba: aparejarse; apercebirse; aprestarse. ¶ cħaex aba a vutzcinex confessar: aparejaos para confessar. ¶ cħaex aba a kambex v beel halach vinic: aparejaos, aprestaos para recebir al gouernador. ¶ De aqui sale cħama ba; cħaan ba, como se vera adelante. (mtm)

Cħa ba: apercibirse, ayudarse, tener cuidado de si mismo. ¶ cħa a ba ma a tabzabal: apercíbete y mira por ti, no seas engañado. ¶ maa u coco cħaah u ba ma xanhi u lubul: no seas tonto, apercíbete, no tardarás a caer. (sfm)

Cħa ba; cħaalba: aparejarse. ¶ cħa abaex ti tohpul keban: aparejaos para confesar. ¶ hal u cħaalbail confesar ti: dele el aparajo de la confeción. ¶ cħa aba: compónte, aparéjate, atáviate, esfuérzate. (sfm)

Cħa balba; mol baalba; mol baalba; mol ppax: cobrar deudas, cobranza. (sfm)

Cħa be mtm) Ah cħa be: centinela, espia y explorador del exercito contrario.

Cħa be: ymitar. ¶ ma a cħaicex v beel ciçin: no ymiteis al demonio. (mtm)

Cħa boc vns) Buscar por el olor o rastro, así como hace el perro: cħacħa boc, boc nij.

Cħa chaac db) rain ceremony, from cħa = to take and chac = rain. See cħa chac.
nem) cħachaac: ceremonia del culto milpero que tiene por objeto hacer que llueva.

Cħa, cħaah, cħaab: llevar desta vida o matar, propia de las enfermedades. ¶ bal cħai a yum: que mato a tu padre; que enfermedad le lleuo? ¶ bal cħaicex: que os mata; que es la causa de moriros? vijh cħaicon: la hambre nos mata. (mtm)

Cħa, cħaah, cħaab: tomar, llevar, o traer. (mtm)

Cħa chac db) rain ceremony, from cħa = to take and chac = rain.
crm) yahau uah, oxlahun uah, tuti uah: 13: tamales grandes de maiz de trace capas empleados en la ceremonia del cħaa chaac.
nem) balche: bebida fermentada hecha con la corteza de baalche (lonchocarpus violaceus) y con miel. Usada en ceremonias como cħachaac. nem) cħachaac: ceremonia del culto milpero que tiene por objeto hacer que llueva. nem) canlah u tazuah: tortillas de maiz, muy grandes, con las que se confecciona un pan o pastel ceremonial durante la ceremonia del cħa chac.

Cħa chuc: hombre doblado que uno dice y otro hace. (sfm)

Cħa cħun; cħa pach: inquirir, informar. (sfm)

Cħa cħun; tec cħa: tomar, asir de presto. (sfm)

Cħa cib: día de la candelaria. (sfm)

Cħa cib: el dia de la candelaria o fiesta de candelas. (mtm)

Cħa codz: quitar totalmente de la memoria alguna cosa; olvidarse assi. ¶ tu cħaac codz: oluidoseme; hazeme quitado de la memoria. (mtm)

Cħa çubtal: afrentarse, auergonçarse, confundirse, o correrse o turbarse de uerguença. ¶ v cħama çubtal: el que esta afrentado assi. (mtm)

Cħa dzilib: imitar; tomar exemplo. ¶ cħa dzilibtex v beel sanctosob: (mtm)

Cħa dzilib: trasladar escritura. ¶ cħa dzilibte huun .l. cħa v dzilibil huun: traslada el libro o la carta. (mtm)

Cħa dzilib; dzilibtah; cħa oc; hoch: imitar, trasladar, tomar ejemplo o dechado. (sfm)

Cħa dzoc .l. cħa xaan .l. v kinil cħa dzoc: fiesta de ramos. (mtm)

Cħa dzoc; cħa xaan; u kinil xaan: día de ramos. (sfm)

Cħa ha vns) Acarrear agua: cħa haa.

Cħa haa: acarrear o lleuar agua. ¶ cħa haaen ti domingo: acarree agua en domingo. (mtm)

Cħa kax than ems) admirar: cħa ak, cħa kax than. ems) escandalizarse: cħa kax than. ems) espantarse: cħa kax than. ems) maravillarse: mac-at, cħa kax than.
vns) Admirarse, tomando admiraçión: cħa kax than .l. kaxinah than, kaxintah than.

Cħa kax than: admirarse, maravillarse, escandalizarse. ¶ ma a cħaic u kax a than ten: no te maravilles de mi. ¶ yan tu cħa kax than: está en proverbio. (sic) (sfm)

Cħa kax than: escandalizarse; y variase como lo agora a dicho. (mtm)

Cħa kax than: admirarse, marauillarse, y espentarse. ¶ cħa kax than in cah teex: marauilloseme de vosotros .l. lic in cħaic v kax in than teex. ¶ ma a cħaic v kax a than toon: no te marauilles de nosotros. (mtm)

Cħa kax thantzil: maravilloso, admirable, escandaloso. ¶ cħa kax thantzil yilabal a beelex: maravilla es ver vuestras obras. (sfm)

Cħa kax thantzil: cosa admirable y espantosa y escandalosa que causa escandolo. (mtm)

Cħa kax thantzilil: admiracion, espanto, y escandalo. (mtm)

Cħa kik; cħaal kik:} temer con temor reuerencial. ¶ cħaex v kinam Dios: temed a dios con reuerencia. (mtm)

Cħa kinam: espantarse. ¶ ma a cħaicex in kinam ta talelex ti confessar vicnal: no os espanteis de mi quando vinieredes a confessar. (mtm)

Cħa koch cam) cħakoch: fair, salir por otro.

Cħa koch: fiar a otro o boluer por el. ¶ cħa koch in cibah tin yum .l. in cħaah v koch in yum: fie a mi padre. ¶ yah cħaul in koch Juan: Juan es mi fiador. (mtm)

Cħa koch; kam koch; mac koch: fiar por delicto, salir de fiador. ¶ in kamah u koch Pedro: salí fiador de Pedro. (sfm)

Cħa mahan .l. cħa mahanil: tomar en prestado, alquilado, o arrendado o aquilar o arrendar assi. (mtm)

Cħa mahan; mahan: arrendar, tomar a renta. (sfm)

Cħa menyah: destajo en la obra que vno toma. (mtm)

Cħa naatil: inteligencia. (sfm)

Cħa nuc thantah: tentar, calumniar para coger con palabras (como hacian los fariséos), tentarse unos con otros. (sfm)

Cħa nuc: informarse, tomar razón de algo. (sfm)

Cħa nuc; nucut: entender (lo que otro dice), tomar razón. (sfm)

Cħa nuctah be: informarse (de la vida de alguno). (sfm)

Cħa numal mtm) ah cħaanumal: novellero que anda traiendo y llevando nuevas.

Cħa nup: vno con otro y se compone con verbos. Vt: Cħa nup can .l. cħa nup than: parlar y hablar vno con otros. ¶ cħa nup can v cah Juan yetel Pedro: esta parlando Juan con Pedro. ¶ cħa nup menyah v cahob: estan trabajando des en vna obra, vno con otro. ¶ cħa nup cħa nup ti bateel v cahob: pelean vno contra otro. (mtm)

Cħa nuuc.t. be: buscar y ynquirir la vida de alguno; informarse como viue y hazer informacion contra el. ¶ cħa nuuctex v beel Juan: (mtm)

Cħa nuuc.t.: entender y considerar lo que otro dize. ¶ cħacħa nuuctex in than: (mtm)

Cħa oc db) to follow, to imitate, from cħa = to take and oc = foot.
ems) imitar: cħa oc. ems) seguir: cħa oc.

Cħa oc vns) Acortar el paso el que camina: cħa oc .t.

Cħa oc: seguir a otro; yr tras el. ¶ cħaex yoc ceh: seguid y coged el venado. ¶ cħaex yoc sanctosob: seguid a los sanctos. (mtm)

Cħa oc; cħa dzilib; dzilibtah; hoch: imitar. ¶ cħaex yoc santosob; dzilibteex beel santosob: imitad las pisadas de los santos. (sfm)

Cħa oc; thul be; thul oc: seguir (por rastro). (sfm)

Cħa ol db) to remember, to place into memory, from cħa = to take and ol = spirit.
cam) cħaol: tomar de memoria. tomar parecer.
a712 lay tun tin cħa ti ol u xocol katunoob tumenoob
a722 cħa te ol tin hokzah lae

Cħa ol vns) Conbaleçerse de enfermedad: cħaal ba, cħaal ik, cħa ol.

Cħa ol.t.: tomar de memoria o de coro. (mtm)

Cħa ol: dar gana y apetito. ¶ mabal v cħa vol: (mtm)

Cħa ol: lo mismo que cħaal ol. ¶ cħaex a uol: animaos; aliuiaos; alentaos. (mtm)

Cħa ol; cħa ol than:} tomar el beneplatico o consentimiento y parecer de otro. ¶ ma in cħaah yol batab: (mtm)

Cħa ol; cħa oltah; cħa ti ol; canbal ti ol; tak ol: aprender o tomar de memoria o de coro. ¶ cħa doctrina: de memoria aprende la doctrina. (sfm)

Cħa ol; cħaal ik; chichtal ol: convalecer (de enfermedad). (sfm)

Cħa olben; cħa olbentzil; cħa oltzil: cosa deleitable o deleitosa que causa deleite y gusto. ¶ cħa oltzil yubabal v than Dios: cosa deleitosa es oyr la palabra de Dios. (mtm)

Cħa olbil cam) cħaolbil: prevencion.

Cħa olmal: lo mismo que cħa olte. (mtm)

Cħa oltzilhal: hazerse assi deleitable. (mtm)

Cħa pach than xulcie: comenzar (desde donde se acabó). (sfm)

Cħa pach than.t.: inquirir la vida de alguno en secreto o en ausencia. ¶ ma a cħa pach thantic a lak: no inquiras la vida de tu proximo. (mtm)

Cħa pach than; chunchun thantah: hablar con cautela. (sfm)

Cħa pach thantah; xoy pach thantah; xoy than: hablar con rodeos para hacer confesar. (sfm)

Cħa pach vns) Buscar la ca[z]a o ojearla así: cħa pach. Anda[n] buscando los benados: c[ħ]a u cahob tu pach ceh. vns) Çercar atajan[d]o ganado para cogerlo: cħa pach. Çercad así las obejas porque no se uygan: cħaex u pach tanam ca achac u pudzul.

Cħa pach: cercar alguno para asir o para cazar. (sfm)

Cħa pach; cħa cħun: inquirir, informar. ¶ bax u chun a cħaic in pach; bax u chun a cħa cħuntic in beel: ¿para que inquieres mi vida? (sfm)

Cħa pay.t.: tomar fiado lo que se ha de tomar en propia especie. (mtm)

Cħa ppax vns) Cobrar, generalm[en]te: cħa. ah ab. Perdió la amistad de Dios, y cobró la del Dem[oni]o: çatçah yetailil Dios, ca u cħah yetailil ciçin. Vengo a cobrar mis deudas: ah cħaen tin ppaxul, ah cħa ppaxen. vns) Cobrar deudas: cħa ppaxul, mol ppaxul. vns) Cobrar hacienda recogiendo: mol balba, mol tzoy, cħa tzoy. vns) Cobrar tributo: mol patan.

Cħa ppax.t.: tomar fiado hazienda para pagarle en dinero o dinero tomarlo para pagarlo en cera, &ª. (mtm)

Cħa ppaxul vns) Cobrar, generalm[en]te: cħa. ah ab. Perdió la amistad de Dios, y cobró la del Dem[oni]o: çatçah yetailil Dios, ca u cħah yetailil ciçin. Vengo a cobrar mis deudas: ah cħaen tin ppaxul, ah cħa ppaxen. vns) Cobrar deudas: cħa ppaxul, mol ppaxul. vns) Cobrar hacienda recogiendo: mol balba, mol tzoy, cħa tzoy. vns) Cobrar tributo: mol patan.

Cħa ppiz cam) cħappiz: tomar medida.
vns) Carga como de maíz: ppiz cuch. Toma diez cargas de maíz: c[ħ]a lahun [p]piz u ppicil ixim. vns) Conp[a]rar y cotejar: etkinbeçah, etkinçah, cħa ppiz than. Conparado ser: etkinbeçabal, etkincunah, ethuntabal.

Cħa ppiz than vns) Conp[a]rar y cotejar: etkinbeçah, etkinçah, cħa ppiz than. Conparado ser: etkinbeçabal, etkincunah, ethuntabal.

Cħa taan: día de ceniza. (sfm)

Cħa tanba: casarse. ¶ yolah cħa tanbaob: quierense casar .l. yolah v cħab v batanbaob. (mtm)

Cħa than cam) cħathan: obedecer, tomar consejo.
mtm) ah cħacħa than: chismoso. mtm) ah ppan cħa than: chismoso que cuenta lo que ha oido, y añade algo.

Cħa than.t.: inquirir o pesquisar lo que vno haze y tomar razon dellos, o de otra cosa. ¶ bin a cħa thante yokol loe: inquiras sobre este caso. (mtm)

Cħa than: lo mismo que cħa ol .l. cħa ol than. (mtm)

Cħa than; cħala than: tomar consejo o parecer. ¶ bin a cib u chunin: toma consejo primero. (sfm)

Cħa than; tzic; xoc; tzic than: obedecer, obediencia. (sfm)

Cħa ti mehenil vns) Adoptar, tomar por hijo el barón: kam ti mehenil .l. cħa ti mehenil. Adoptar hija el barón: kam ti ix mehenil.

Cħa ti ol: tomar de coro o de memoria. (mtm)

Cħa ti ol; cħa oltah; cħa ol; canbal ti ol; tak ol: aprender de memoria o de coro. (sfm)

Cħa tibib ti Dios; kaxal u kinab Dios tu puczikal: temer a Dios. (sfm)

Cħa toh 2) db) to take in a debt, from cħa = to take and tohol = money.
ems) cobrar deuda: cħa toh.

Cħa toh bail: vengança. (mtm)

Cħa toh db) to take revenge, from cħa = to take, and toh = revenge, justice.
cam) cħatoh: v.n. vengarse.
ems) vengarse: cħa toh, paac-ba.
d357 ti yuchul cħa toh tumen ah cħin cot, ah cħin pacab
e288 ti u zeb talel ah uaymiloob u cħaic u toh ti balcahi

Cħa toh olal vns) Cobrar salud los enfermos, vista los ciegos, habla los mudos: u caaput cħaahob u toh olal kohanob, u pacat ek mayob, yetel u than totob.

Cħa toh puc ba; pac ba: vengarse, venganza, retribuir injuria. (sfm)

Cħa toh: vengar. ¶ ma a cħaic a toh ta lak: no te vengas de tu prójimo. (sfm)

Cħa toh; cħa toh ba:} vengarse; tomar vengança. ¶ ma a cħaic a toh ta lakob .l. ma a cħa tohtic a lak: no te vengues de tu proximo. (mtm)

Cħa tohbail cam) cħatohbail: venganza.

Cħa u comil be vns) Atajar camino: cħa u comil be, cħa u tohil be. Atajo de camino: u comil be, u tohil be.

Cħa u cux ol vns) Allegar a edad de discreçión: cħa u cux ol. Aún [n]o abía llegado a hedad de discreçión, quando murió: ma to u cħab u cux yol ca cimi.
vns) Juiçio tener, ya q[ue] lo abía perdido andando en pecados: u chaah uaix yol tal kahan tun ti yol tuba (u cħaah u cux yolal kahan tun ti yol tuba).

Cħa u tohil be vns) Atajar camino: cħa u comil be, cħa u tohil be. Atajo de camino: u comil be, u tohil be.

Cħa u yaya tulul keban: tomar por penitencia. (sfm)

Cħa uay; uayinah: tomar figura o ser brujo. (sfm)

Cħa vay.t.: tomar figura de otro como hazen los bruxos segun dizen llamados vay tan. ¶ v cħa vay tan cħamac: tomo figura de zorra. (mtm)

Cħa xaan: lo mismo que cħa dzoc. (mtm)

Cħa xaan; cħa dzoc; u kinil xaan: día de ramos (sfm)

Cħa xocan: tomar cuenta. (mtm)

Cħa xocan: tomar cuenta. (sfm)

Cħa yaah: aguarse la bestia. (mtm)

Cħa zah mtm) ah cħa zah: dizen al muerte que lleva a los hombres desta vida.

Cħa zubtal vns) Confu[n]dir, por echar en ve[r]guença, y la ta[l] confus[i]ón: pah çubtal. Confu[ndi]rse así: cħa çubtal.

Cħa zubtal; pah zubtal: avergonzar. (sfm)

Cħa zubtal; zubtal: tener vergüenza, vergüenza, correrse, confundirse, afrentar, afrenta. ¶ cħaex zubtal; zublahenex: tened vergüenza. (sfm)

Cħa.ah,ab tibib: temer con temor reuerencial. ¶ cħa v tibib Dios: teme assi a Dios. ¶ Item: mesurarse delante de alguno; tenerle respecto. ¶ cħa v tibib a yum: teme assi a tu padre. ¶ Item: espantarse: ma a cħaic in tibib ta talel ti confessar: no te espantes de mi quando vienes a confessarte. (mtm)

Cħa.ah,ab toh: cobrar deuda. ¶ benel in cah in cħab in toh Cumkal: voy a cobrar mis deudas a Cumkal. (mtm)

Cħa.ah,ab: cobrar o recobrar lo perdido. ¶ v cħaah v baaluba: cobra su hazienda o lleuala. ¶ ah cħaen tin tzoy, tin ppaxul: vengo a lleuar o cobrar mi hazienda, mis deudas. ¶ De aqui: v çatçah yetailil dios caix v cħaah yetailil ciçin: perdio la amistad de dios y cobro la del demonio. (mtm)

Cħa: tener, tomar. ¶ cħa lo: toma esto o tenlo. (sfm)

Cħa; pul; talezah; binzah; holzah: traer, llevar. ¶ xen cħa haa: trae agua. ¶ tac cħabil ixim: vengan por el maíz. ¶ ciich cħa: traer con halagos. (sfm)

Cħaab db) alternative fourth form transitive of cħa = to take.
mtm) atantah: casarse el varon, tomar muger. a kati a uatante maria. quieres casarte con maria tomarla por muger. o a kati a cħaab a uatante maria.
vns) Calçones: ex. Aún [n]o traía calçones: ma to u c[ħ]ab yex cuchi.
Arz/Bac/388: Me pongo de pie para tomarles el fuego.
Roys/Bac/55: I stand ready to take his fire.
rb164.008 uatal in caah in cħaab u kakil

Cħaaba
e056 bey cħaaba ah itza
e076 cħaabaex a manzeex u cuch numya, u katunil cal ya,
      cal numya
e158 bey cħaaba ah itza
e215 bey cħaaba ah itza
j168 cħaabaex yumilexe, te u talel francesoob lae;
      ci ix u than
j228 zucunexe, uidzinexe, cħaabaex

Cħaaba: temblar o alterarse la tierra o mar, y la tal alteracion. ¶ cħaabani luum yetel kaknab: alterose la tierra y mar. (mtm)

Cħaabal: passiuo de cħa en todos sus significados. ¶ ma tech cu cħaabal a than: no se toma de ti consejo. ¶ cħaabal v hahil than: ser examinado algun testigo. (mtm)

Cħaabci
e274 ti tali, ti ix emi u hol chamal cħaabci
      u yumil balcah

Cħaacal: acento en la segunda; cortadura cuchillada o golpeada. (mtm)

Cħaacal: acento en la primera; ser cortado. (mtm)

Cħaah db) second form transitive of cħa = to take.
cam) cħa, cħaah: v.a. tomar.
crm) yam cħaah: 1: anticipar y tomar primero.
mtm) atzah: es tambien luego adelantado. tin cħaah u atzah cay: he tomado el pescado que tenia pagado adelantado. yatzah cay juan: lo que tenia Juan pagado.
vns) Antiçipar y tomar primero: yam cħa. ah ab. vns) Juiçio tener, ya q[ue] lo abía perdido andando en pecados: u chaah uaix yol tal kahan tun ti yol tuba (u cħaah u cux yolal kahan tun ti yol tuba). vns) Cobrar, generalm[en]te: cħa. ah ab. Perdió la amistad de Dios, y cobró la del Dem[oni]o: çatçah yetailil Dios, ca u cħah yetailil ciçin. Vengo a cobrar mis deudas: ah cħaen tin ppaxul, ah cħa ppaxen.
c350 zatal u caah, tu cħaah chac uayab xooc
f106 ca ix u cħaah u petenil u pach
rb007.004 ti tu cħaah u kinam icnal tu xeah ha
rb007.009 u lubul bin icnal ix kan kinich,
      ix kan cħaah olom
rb029.002 ti tu cħaah lotay kik u kinam tei,
      ti tu cħaah molay kak u kinam tei

Cħaal ba vns) Conbaleçerse de enfermedad: cħaal ba, cħaal ik, cħa ol.

Cħaal can ems) consultar: cħaal can. ems) deliberar: xot-ol, cħaal can, tum.
j443 ti bin cu cħaal thanoob te chun caane;
      ti cahaan ah uuc zatay

Cħaal can: lo mismo que cħala can. (mtm)

Cħaal cħa: el trabajo que nunca descansa y siempre tiene que hazer y trabajas. ¶ cħaal cħaon ti menyah vaye: trabajados andamos aqui; ya nos lleuan a un trabajo, ya a otro. (mtm)

Cħaal ems) aparejar: cħaal.
ems) consultar: cħaal can.
ems) deliberar: xot-ol, cħaal can, tum.
ems) percibir: cħaal.
ems) prevenirse: cħaal.
ems) suspirar: xuch ik, cħaal ik, put ik.
mtm) ah cħaal ik: enfermo que ha vuelto en si cobrando fuerzas.
j443 ti bin cu cħaal thanoob te chun caane;
      ti cahaan ah uuc zatay
tj176 ten ix ma okolale, teni ah cħaal teex
      teni bin a caput ziheze
tj443 ti bin cu cħaal thanob te chun caane
      ti cahan ah uuc zatay

Cħaal ik ems) suspirar: xuch ik, cħaal ik, put ik.
mtm) ah cħaal ik: enfermo que ha vuelto en si cobrando fuerzas.
vns) Alentarse el enfermo o conbaleçerse: chaal ba, chaal ik, chaal muk. vns) Conbaleçerse de enfermedad: cħaal ba, cħaal ik, cħa ol.

Cħaal ik.t.: suspirar. ¶ balx ca cħaal iktic?: que de que o porque suspiras. (mtm)

Cħaal ik; cħa ol; chichtal ol; convalecer, alentar, arreciar, tomar aliento o fuerza. ¶ manan u nucul in cħaic uik: no hay manera de convalecerme. ¶ zacbayen: convaleciente. ¶ zacbayen habix: convaleciendo. (sfm)

Cħaal ik; cħaal muk:} conualecer, boluer en si el enfermo. (mtm)

Cħaal muk vns) Alentarse el enfermo o conbaleçerse: chaal ba, chaal ik, chaal muk.

Cħaal ol; cħaal ba; cħaal muk:} alentarse el enfermo, y convaleçer. (mtm)

Cħaal than ems) deliberar: xot-ol, cħaal can, tum.
j443 ti bin cu cħaal thanoob te chun caane;
      ti cahaan ah uuc zatay

Cħaal than: terciar entre partes. (sfm)

Cħaalba
vns) Alentarse el enfermo o conbaleçerse: chaal ba, chaal ik, chaal muk. vns) Conbaleçerse de enfermedad: cħaal ba, cħaal ik, cħa ol.
b371 nocoy caan, u cħaalba ku
b432 bolon ahau utz; u cħaalba ku, u ziyan ku

Cħaalba: aparejarse, apreçebirse, aprestarse, preuenirse. ¶ cħaalba in cah vutzcin confessar: estoyme aparejando para confessar. ¶ cħaalbanenex: aparejaos. (mtm)

Cħaalba; cħa ba: aparejarse. (sfm)

Cħaalba; cħaalbail: preparación, prevención, disposición, aparejo. (sfm)

Cħaalba; cħaalbail:} aparejo y preparacion assi. (mtm)

Cħaalbail; cħaalba: preparación, prevención, disposición, aparejo. (sfm)

Cħaalte
j176 teni ix ix ma ok olale, teni a cħaalte,
      teni a caput zihzahe

Cħaalte: cosa llenada o traida o que se lleua o trae. ¶ bal a cħaalte vaye: que has de lleuar de aqui. ¶ cħa a cħaalte ca xijcech: toma lo que has de lleuar y vete. (mtm)

Cħaalte; cħaan: traido. (sfm)

Cħaam ems) sexo femenino: cħaam.

Cħaam; hooch; um hayal holtun; u kazal: verenda mulierum. (sfm)

Cħaan ba ti menyah vns) Aho[rr]ado y apercebido para trabaxar: cħaan ba ti menyah.

Cħaan inba; xechan inba; xiplan inba: aparejado, dispuesto. ¶ Ma cħaan uba; toh pol; ixma pec ol: desapercibido. (sfm)

Cħaan: cosa lleuada o traida o tomada o cobrada. (mtm)

Cħaan; cħaalte: traido. (sfm)

Cħaanhal ba ti menyah vns) Aho[rr]ado y apercebido para trabaxar: cħaan ba ti menyah.

Cħaanhal ba: estar aparejado y apercebido. (mtm)

 

Previous Page  |  Table of Contents  |  Next Page

Section CHH - pages 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9

Sections - A | B | C | CH | CHH | DZ | E | H | I | K | L | M | N | O | P | PP | T | TH | TZ | U | UA | X | Y | Z

Return to top of page