Image - Cacao Pod Vessel - K6706 © Justin Kerr FAMSI © 2001:
David Bolles
  Combined Dictionary–Concordance of the Yucatecan Mayan Language
Update posted 2-20-04

Tanlabal – Tazuntaz

Tanlabal db) general form passive of tanlah = to serve.
mtm) ahaulil u tanlabal dios: reynar es el servir a dios.
h290 ca hoppi u tepalobi, ca hoppi yahaulilobi,
      ca hoppi u tanlabalobi

Tanlabi db) second form passive of tanlah = to serve.
h313 ca tun tzici, ca tun tanlabi te tu chi cħeene

Tanlabil: lo que es seruido. ¶ Tanlabil bin a cibex: seruirleeis. (mtm)

Tanlah 1) db) to serve.
cam) tanlah, tanlahtah: servir.
ems) gobernar: mek-tan, tan-lah. ems) servir: tan-lah.
mtm) Tanlah, presente y preterito; futuro, tanle: por seruir. ¶ Tanlex Dios: seruid a Dios. ¶ Tanlah: el seruicio con que vno sirue. ¶ yancunex a tanlah ti Dios: dad vuestro seruicio a dios; seruidle. ¶ v tanlahil Dios: el seruicio con que Dios es seruido. ¶ Tanlah ciçin: ydolatrar. ¶ ah tanlah ti ciçin .l. yah tanlahul ciçin: ydolatra. ¶ v tanlahil ciçin: ydolatria. mtm) Tanlah: adereçar y tener cuydado de alguna cosa, y gouernar y regir y tener cuidado de alguna persona. ¶ Tanlex v hanal padre: tened cuidado de la comida del padre; adereçadla. ¶ Dios dzaic a toh olal ca utzac a tanlicon: dios te de salud para que nos rigas y gouiernes y tengas cuidado de nosotros. mtm) Tanlah: hazer caso y cuenta de alguna cosa. ¶ ca v chochah v çipil ti ma tan v tanle v kuxil: confessose sin hazer caso o cuenta de su rencor. ¶ ma tan v tanle in çijl yetel in than: no haze caso de mi limosna no de mis palabras. mtm) Tanlah: negociar teniendo cuydado. ¶ ma in tanlah babal ca luken Cumkal: no negocie nada en Cumkal, y assi me vine. mtm) Ahaulil u tanlabal dios: reynar es el servir a dios. mtm) ah tanlah ti messa: el que sirve a la mesa. mtm) ah tanlah: ministro o servidor que sirve y ministro.
vns) Alargar la vida: nachcunah ik. Dios os alargue la bida para q[ue] si[r]báis a su Mag[est]ad: Dios nachcunic a uikex ca utzac a tanlicex ah Tepal. vns) Cosa, generalm[en]te: bal. -¿Qué cosa es ésa?: [balx] u ka lo? -Ning[un]a: ma bal. Si en alguna cosa os puedo se[r]uir, deçí[d]melo: ua bal u ka u chucil in tanlicech, hal ten. vns) Cuidado tener de su casa y persona y sustento: tanlah ba, tanol ba. Tengo cuidado así de tu hijo: tanle a mehen, tanolte a mehen. Cuidado tener del alma, o de cosas de el alma: pixan tanoltah. Y, para que tengáis cuidado de las cosas del alma, solam[en]te os ocuparéis en las cosas de [Dios]: hex uchebal a pixan tanolticexe, hayli bin a çuancunic abaex tu babalil Dios. Cuydado de la vida press[en]te: u çuanil uayil cuxtal yokol cabe. vns) Cura de yg[l]esia: ah canan cah, ah mek tan uinic, ah tan lah chri[sti]anoil.
d062 tu yah tanlah kul, u halach uinicil ah bolon ahau lae
t 042.024 utzac u bel ah tanlahobi

Tanlah 2) cam) tholtamlancot, tholtamlahob: linea desigual o ondeada.
vns) Aliñar o atabiar: tanlah.

Tanlah ba: adereçarse, tener cuidado de su persona y casa. labarse, coserse, y sustentarse, y procurar cosillas que ha menester su cuerpo. ¶ ma tan v tanle vba Juan: no tiene Juan cuidado de su persona. ¶ Tanlex aba tu beel a yumil, a kuul: adereçaos y compneos para recebir a vuestro señor, a vuestro dios. (mtm)

Tanlah be: el ministerio y obra en que vno entiende. ¶ dzoc lukezex a tanlah beil: ministerium tuum imple. (mtm)

Tanlah hanal vns) Adereçar la comida: tanlah hanal. Adereçad la comida del P[adr]e: tanlex u hanal P[adr]e.

Tanlah pol vns) Adere[ç]arse la cabeza y peinarla: tanlah pol .l. tan oltah pol.

Tanlah tak yahbil than vns) A[l]baçea de testamento: ah tanlah tak yahbil than.

Tanlahtah cam) tanlah, tanlahtah: servir.

Tanlahul db) servant, from tanlah = to serve and -ul, person who performs the action of the verb.
d152 ix ma mek ix hihidz be u uiniciloob yah tanlahul u bel
      ah ho ahau katun
d400 u uinicil yah tanlahul u bel uac ahau katun
d451 yah tanlahul u bel can ahau katun lae

Tanlic crm) mamac yet okin tu tanlic cizin: 1: ninguno ha de servir siempre al demonio. crm) yan oltah: 1: desear o procurar deseando, tener gana. yan olteex a tanlic dios yetel benel ti caan: desead servir a dios e ir al cielo.
vns) Alargar la vida: nachcunah ik. Dios os alargue la bida para q[ue] si[r]báis a su Mag[est]ad: Dios nachcunic a uikex ca utzac a tanlicex ah Tepal. vns) Cosa, generalm[en]te: bal. -¿Qué cosa es ésa?: [balx] u ka lo? -Ning[un]a: ma bal. Si en alguna cosa os puedo se[r]uir, deçí[d]melo: ua bal u ka u chucil in tanlicech, hal ten. vns) Cuidado tener de su casa y persona y sustento: tanlah ba, tanol ba. Tengo cuidado así de tu hijo: tanle a mehen, tanolte a mehen. Cuidado tener del alma, o de cosas de el alma: pixan tanoltah. Y, para que tengáis cuidado de las cosas del alma, solam[en]te os ocuparéis en las cosas de [Dios]: hex uchebal a pixan tanolticexe, hayli bin a çuancunic abaex tu babalil Dios. Cuydado de la vida press[en]te: u çuanil uayil cuxtal yokol cabe.

Tanmel mtm) Tanmel .l. tanamel: higado denotando cuyo; mas vsado es tanmel. mtm) ah mak tanmel, ah maak tzatz: hombre pereso, enojoso, importuno y molesto.

Tanoltah vns) Cuidado tener de su casa y persona y sustento: tanlah ba, tanol ba. Tengo cuidado así de tu hijo: tanle a mehen, tanolte a mehen. Cuidado tener del alma, o de cosas de el alma: pixan tanoltah. Y, para que tengáis cuidado de las cosas del alma, solam[en]te os ocuparéis en las cosas de [Dios]: hex uchebal a pixan tanolticexe, hayli bin a çuancunic abaex tu babalil Dios. Cuydado de la vida press[en]te: u çuanil uayil cuxtal yokol cabe.

Tanoltah pol vns) Adere[ç]arse la cabeza y peinarla: tanlah pol .l. tan oltah pol.

Tanoltic vns) Cuidado tener de su casa y persona y sustento: tanlah ba, tanol ba. Tengo cuidado así de tu hijo: tanle a mehen, tanolte a mehen. Cuidado tener del alma, o de cosas de el alma: pixan tanoltah. Y, para que tengáis cuidado de las cosas del alma, solam[en]te os ocuparéis en las cosas de [Dios]: hex uchebal a pixan tanolticexe, hayli bin a çuancunic abaex tu babalil Dios. Cuydado de la vida press[en]te: u çuanil uayil cuxtal yokol cabe.

Tanpahal mukay .l. hobon: mezclarse la grana y qualquier otro color echando en ella la corteza del holte, y otras con que se perfeciona. (mtm)

Tanpam: mocetona de 25 años. ¶ Tanpam ix nuc: vieja de 50 años. (mtm)
t 042.028 yan bin cimicobi bin cimlahac ta tancelemobi
      ix tampamobi yetel palaobi

Tantaab nem) tantaab: mecapal. cordel o correa que se pasa por el hombro para sujetar el morral, canasta. etc.

Tantab nem) tantaab: mecapal. cordel o correa que se pasa por el hombro para sujetar el morral, canasta. etc.

Tantabal
e487 ti u hach chichhal u tantabal diosi

-tantah vns) Acudir todos a alguna obra: pop tan .t. Acudi[d] todos a la iglessia: poptentex yotoch ku, yotoch cah.

Tantan ti mtm) Tantan tij: uno tras otro; alli y aqui. ¶ Tantan tij in beel .l. in benel: nunca me falta en que entender ni a donde yr, ettz, y assi en las demas personas; tu, aquel, ettz. ¶ Tantan tij a benelex: vais de mal en peor, o de mal en mal. ¶ Tantan tij v lubul v benel vinic ti keban: cada dia cae el hombre en pecado y miserias; no sale dellas. ¶ Tantan tij in numya: sucedenme vnos trabajos tras otros.
sfm) Tantan ti: suceder unos á otros ó irse encadenando. ¶ tantan ti ca copay in keluc tin ich: nunca me faltan trabajos y miseries. ¶ tantan ti in benel con con tac in beet: no me faltan negocios.

Tantan xel cam) tantanxel, tantanxelil: de una y otra parte, de ambos.
vns) A los lados: tu xax, tantan xel.

Tantan xelil cam) tantanxel, tantanxelil: de una y otra parte, de ambos.

-tante
i099 lay bin u ciilte in hanal zamal,
      yan in uol in hantante

-tantic vns) ¿Cuantos días te dura una carga de maíz?: bahunx kin, hahayppel kin a hantantic [hun cuch] ixim?

Tantun
j372 talel u caah c' yum ah itza, talel u caah
      c' zucun tantune

Tanuz db) a small biting fly much like the no-see-um. Uz is the generic name for small fruit-fly like insects. Tan uz are common in the northern coastal region of Yucatan in an area called koxol ac (mosquito grass) and is one of the factors given as to why this is a more or less uninhabited region. See also uz, tan uz.
h194 ca kuchoob tanuz bul na

Tanxel db) one half, from tan = middle and xel = piece.
cam) tantanxel, tantanxelil: de una y otra parte, de ambos. cam) tanxel: una de dos partes, la otra parte. tanxel u yich: el otro ojo. tanxel kan: cojo de un pie. tanxel ekmay: ciego de un ojo.
mtm) Tanxel: vna o vno de dos, como vna oreja, vna mano, ettz. ¶ Tanxel coc: sordo de vn oydo. ¶ Tanxel com: cosa corta por la vna parte de dos. ¶ Tanxel cħuy: carga desigual que el vn tercio pesa mucho mas que el otro. ¶ Tanxel kou: coxo de vn pie. ¶ Tanxel patan: medio tributo quando solamente tributa el marido o la muger.
sfm) Tan xel; tan xelili; hun malili: de una parte. ¶ tan tan xel: de una parte y otra. ¶ hee holna tan xel: ábrela de una parte.
vns) A los lados: tu xax, tantan xel. vns) Balança para pesar: chuyub ppjz. Mucho a bajado la una balança: ti hach emi u chuyub ppiz .l. tan xel. vns) Braço: kab. Tengo quebrado el braço: cachal in kab tan xel. vns) Çiego de todo punto: ek may, cħop ich. Si un çiego guía [a] otro çiego, ambos caerán en el oyo: ua lic u payic u beel ek may yet ek mayile, bin lubucob ti mac tu cabilob. Çiego de un ojo: tan xel ek may, tan xel cħop ich, tan xel utz pacat.

Tanxel culul kab vns) Çopo de manos: cul kab, culul kab, ah [c]ul kab. Çopo de pies: cul oc, culul oc. [Ço]po así de una mano: tanxel culul kab.

Tanxel cħop ich vns) Çiego de todo punto: ek may, cħop ich. Si un çiego guía [a] otro çiego, ambos caerán en el oyo: ua lic u payic u beel ek may yet ek mayile, bin lubucob ti mac tu cabilob. Çiego de un ojo: tan xel ek may, tan xel cħop ich, tan xel utz pacat.

Tanxel ek may vns) Çiego de todo punto: ek may, cħop ich. Si un çiego guía [a] otro çiego, ambos caerán en el oyo: ua lic u payic u beel ek may yet ek mayile, bin lubucob ti mac tu cabilob. Çiego de un ojo: tan xel ek may, tan xel cħop ich, tan xel utz pacat.

Tanxel utz pacat vns) Çiego de todo punto: ek may, cħop ich. Si un çiego guía [a] otro çiego, ambos caerán en el oyo: ua lic u payic u beel ek may yet ek mayile, bin lubucob ti mac tu cabilob. Çiego de un ojo: tan xel ek may, tan xel cħop ich, tan xel utz pacat.

Tanxelcunah: partir por medio en dos partes, como pan o melon, ettz. (mtm)

Tanxelil cam) tantanxel, tantanxelil: de una y otra parte, de ambos.
mtm) Tanxelil: a la vna parte de dos.

Tap cam) tap, tapbail: ornamento, atavio, adorno.
crm) yul: bruñir. bicah (9), chuenah (11), ha (9), haabal (11), haah (9), hucħ (9), cenah (11), pol (9), tapah (11), tudz (9): idem.
ems) adornar: tap. ems) componer: hob-ez-ah, tuz, tap.
mtm) Tap.ah,ab: adornar, adereçar, atauiar, y componer.

Tap ba mtm) Tap ba: adornarse, atauiarse, y componerse. ¶ v tapah vba chantabebal tumen xiblal: compusose por ser vista de los hombres.
sfm) Tap ba; cen ba; cenpahal; mentah ba: ataviarse, adornarse. ¶ tap a ba; cen a ba; cenbez a ba: atáviate, adórnate.

Tap che nel) rhizophora mangle l. - rhizo.: tabche, tapche, xtabche (mangle colorado) -- curt., med.

Tap xux crm) acach: 1,2,4-6,10,11,13: tabano o moscardon. ix acach: 12: mosca. tap xux; top xux; topp xux: 10,11: otra especie, de color amarillo.

Tap.ah,ab: adornar, adereçar, atauiar, y componer. (mtm)

Tapaan: cosa que esta adereçada, adornada, compuesta, y bien vestida. ¶ cici tapaan Juana: muy galana esta Juana. ¶ Tapaan vba Juana: esta assi compuesta y adereçada Juana. ¶ v tapaanil cħuplal: adereços de muger. (mtm)

Tapacnac u boc mtm) Tapacnac v boc: cosa muy olorosa de olor penetratiuo, y oler assi como ix nabal che, çizbic.
sfm) Tapacnac u boc; kanacnac u boc; zamanac u boc: tener buen olor.

Tapan; cenan; mantahan: adornado. (sfm)

Tapay db) adorned, embroidered.
h114 ah tapay nok cauich u kaba u halach uinic hunac ceel
i119 okom oltzil, ek tapayhom akab,
      cħa kax thantzil yotoch

Tapay Nok Cauich db) Adorned Cloth Cauich.
Roys/Chu/69: Ah Tapay Nok Cauich: Literally, Cauich with the embroidered mantle.
h114 ah tapay nok cauich u kaba u halach uinic hunac ceel

Tapayhom db) prophectic future of the verb root tap = adorn, embroider.
Roys/Chu/91: okom oltzil ek tapayhom akab = ill-omened is the star adorning the night.
i119 okom oltzil, ek tapayhom akab,
      cħa kax thantzil yotoch

Tapbail cam) tap, tapbail: ornamento, atavio, adorno.

Tapp ems) chocar dos cosas: tapp. ems) entrechocar: tapp.

Tat ems) cuadajo: tat. ems) espeso: tat. ems) tupido: hu-hucħ-c-i, cħecħ, tat, pim.
mtm) Tat: cosa aspera, contraria de la rala, y cosa quajada.
sfm) Tat; ma hach: espeso (como atol). ¶ tat u kati: es menester que sea espeso.
mr094.009 tat hucħbil
mr159.012 ca hucħuc tat ca tun pukuc yetel vino
      citac u hoppol ceel
mr164.012 utial u kaholtal tu uix kohaan
      le akzah hun kuch tat yetel chachace
mr164.020 ca uilah natal u tac u tat u yumile
mr349.003 tat hucħbil ca pakac kuxic u yail
mr359.003 cici tat muxbil,
      tozbil yokol za ua chucua ua anis yetel escurre
mr365.005 tat hucħbil ca tun chacaucuntabac

Tat hucħ.t.: moler muy bien molido lo que se muele con agua o remojado como maiz, ettz. (mtm)
mr094.009 tat hucħbil
mr159.012 ca hucħuc tat ca tun pukuc yetel vino
      citac u hoppol ceel
mr349.003 tat hucħbil ca pakac kuxic u yail
mr365.005 tat hucħbil ca tun chacaucuntabac

Tata
rp403 cin xolah tu chun mesa tata actun
      tu chun caan nohol lakin

Tata
rc071.015 in colob tata chie

Tata db) father.
rv005 he cin cucumtic a zuhuy mesaex
      tu tan tata dios yumbil

Tata lah.t.; tah lah.t.: dar golpes, llamar a la puerta, botar pelota. (sfm)

Tataah db) rushed and imprecise to the point of being incomprehensible. See tatah.
mtm) Tataah: obra, escritura, sermon, y palabras iniuriosas y mal sabodas, y hazerlas. ¶ kamex in tataah dzib: recibid mi escritura assi mal hecha y de priesa.

Tatab db) wherever. Reduplicated form of tab = where.
cam) tatab, tataba: de donde quiera que, en cualquiera parte, en todas partes.
mtm) Tatab; tataba:} donde quiera, en qualquier parte, en todas partes. ¶ chacmitan vijh valac helea tataba: gran hambre ay agora en todas partes.
vns) A todas partes o en todas partes: tataba, tataba citan. Acá y allá ba el madero sobre el agua: hun xaman, hun chikin u benel che tu uich haa.

Tataba db) wherever. Reduplicated form of tab = where.
cam) tatab, tataba: de donde quiera que, en cualquiera parte, en todas partes.
mtm) Tatab; tataba:} donde quiera, en qualquier parte, en todas partes. ¶ chacmitan vijh valac helea tataba: gran hambre ay agora en todas partes.
sfm) Tataba; tataba citan; lauac taba: donde quiera. sfm) Tataba; tu zinil; hun xaman, hun chikin: en todas partes.
vns) A todas partes o en todas partes: tataba, tataba citan. Acá y allá ba el madero sobre el agua: hun xaman, hun chikin u benel che tu uich haa.

Tataba citan vns) A todas partes o en todas partes: tataba, tataba citan. Acá y allá ba el madero sobre el agua: hun xaman, hun chikin u benel che tu uich haa.

Tatac mtm) ah tatac chij, ah tac chijan: emtremetido en hablar donde no le llaman.

Tatac chi conol mtm) ah tatac chi conol: entremetido en lo que otros tienen vendido.

Tatac chi man mtm) ah tatac chi man: entremetido en lo que los otros tienen comprado.

Tatac chi ppolmal mtm) ah tatac chi ppolmal: entremetido en lo que otros tienen vendido o comprado.

Tatac ocil; uapalancil: pino hacer el niño. ¶ tatac ocil in mehen: ya hace pino mi hijo. (sfm)

Tatac than mtm) Tatac than.t.: alborotar, reboluer, y peruertir algun pueblo o persona particular, y zisañarla con chismes y mentiras, y induzir y persuadir con chismes. mtm) Tatac than.t.: burlar de palabra. ¶ baci a tatac thanten: no burlesconmigo de palabra. mtm) ah tatac than: alborotador chimoso y zizañador.

Tatac than.t.: alborotar, reboluer, y peruertir algun pueblo o persona particular, y zisañarla con chismes y mentiras, y induzir y persuadir con chismes. (mtm)

Tatac than.t.: burlar de palabra. ¶ baci a tatac thanten: no burlesconmigo de palabra. (mtm)

Tatacancil; tac tacnac u ximbal: bambolearse el niño que comienza andar. (sfm)

Tatacnac: bamboleado; cosa que no acierta en andar (como niño). (sfm)

Tatah db) adj./adv. From the mtm gloss (asi mal hecha y de prisa) it seems that one sense of tatah is "rushed and imprecise or poorly done to the point of being incomprehensible". However, the use of tatah in the other definitions shown below indicates that tatah is the reduplicated form of tah = strong / strongly or tah / taah = farce.
cam) tatah-auat: gritar, dar voces o alaridos.
crm) tatah ach: 8: porfiar y porfia.
mtm) tataah: obra, escritura, sermon y palabras injuriosas y malsabidas y hacerlas. Kameex in tataah dzib. Recibid mi escritura asi mal hecha y de prisa.
mts/sfs) papay dzib, tatah dzib: rasgos y hacerlos. tatah dzibtah: mts) idem.
vns) Aullar, y aullido en general: auat, tatal auat. vns) Clamar dando boçes, y el tal clamor: tatah auat, kamac[h] auat.
c100 tu zipic u cuch, tu tatah than tu bel tu hunal

Tatah ach db) importunity. Perhaps also the reduplicated form of tah ach = animated, valient, diligent or tah ach = comic, farse.
crm) 8: porfiar y porfia.

Tatah auat db) clamor, outcry, shouts. Reduplicated form of tah auat = idem.
cam) tatah-auat: gritar, dar voces o alaridos.
mts) grito y gritar: tatah auat.
mts) vocear, dar voces: tatah auat.
sfm) Tatah auat; boboh auat; kamach auat: vocear, dar gritos o alaridos, ahuyar, clamar.
sfs) grito y gritar: tatah auat, boboh auat.
vns) Aullar, y aullido en general: auat, tatal auat. vns) Clamar dando boçes, y el tal clamor: tatah auat, kamac[h] auat.

Tatah dzib db) scribble, scrawl. Writing done hurriedly and poorly. tatah dzibtah: to write hurriedly and poorly. Reduplicated form of tah dzib = writing done hurriedly.
mtm) tataah: obra, escritura, sermon y palabras injuriosas y malsabidas y hacerlas. Kameex in tataah dzib. Recibid mi escritura asi mal hecha y de prisa.
mts/sfs) papay dzib, tatah dzib: rasgos y hacerlos. tatah dzibtah: mts) idem.
sfm) Tatah dzib; papay dzib: rasgo, hacer rasgos.

Tatah than db) Reduplicated form of tah than = scoff, mock, sneer, make fun of, ridicule from tah = farse and than = word, or of tah than = induce.
Bar/Lib/105: tu tatah than tu be tu hunal = despotico su imperio.
Roys/Proph/168: tu tatah than tu be tu hunal = at his harsh command, through his office alone. (db: Roys has decided that "tatah" is the reduplicated form of "tah" = strong, forceful, and thus that "tatah than" is something along the lines of "strong words". However, it seems that "to scoff, to ridicule" is more in keeping with the rest of the phrase, giving "he scoffs on his road to himself".)
c100 tu zipic u cuch, tu tatah than tu bel tu hunal

Tatahan; kaz takan: medio maduro o asado. (sfm)

Tatak che nel) citharexylum schottii greenman - verbe.: chacnibach, ixiimche, tatakche (palo de violin).

Tatakci; taktakci; papakci: pegajoso. (sfm)

Tatal cam) tat-hal: esperarse.
vns) Cuajar o espeçar algo: lootzbeçah, tatcunah. Neut[r]o: lootzhal, [tathal].
mr348.004 ca dzilac u zol u pach, ca hucħuc ppiz u tatal

Tatal abich, akçah, taa, venel, xe: dar o venir mucha gana de orinar, proueer la camara, de dormir, de vomitar, ettz. (mtm)

Tatal yail: el que siempre anda afrentado y corrido. ¶ Tatal yail Juan tumen yocol: siempre anda Juan afrentado por sus hurtos. (mtm)

Tatal yail: enfermizo que siempre anda enfermo desde que nacio. ¶ Tatal yail in mehen: mi hijo esta assi enfermo. ¶ Tatal yail in cuxtal: biuo assi enfermo. (mtm)

Tatalac: donde quiera, o todas partes. (mtm)

Tatalah mtm) Tatalah: con verbos neutros y passiuos; suceder vnas cosas tras otras, yr sucesiuo vno en pos de otro, y vna cosa tras otra. ¶ Tatalah ti cimil in mehenob: vnos tras otros se mueren mis hijos. ¶ Tatalah ti pudzul in cuchteel .l. tatalah in cuchteel ti pudzul: vnos tras otros se me ha ydo mi gente. ¶ Tatalah ixim tin conol bax tin hanal: poco a poco vno tras otro he vendido mi maiz o me lo he comido.
sfm) Tatalah: sucesivamente. ¶ tatalah ti cimil in mehen: todos mis hijos se me mueren unos tras de otros.

Tatcunah mtm) Tatcunah: espesar o quajar atol y cosas assi. ¶ Tatcun ça:
sfm) Tatcunah: espesar (como atol).
vns) Cuajar o espeçar algo: lootzbeçah, tatcunah. Neut[r]o: lootzhal, [tathal].

Tatcunic vns) Cuajar o espeçar algo: lootzbeçah, tatcunah. Neut[r]o: lootzhal, [tathal].

Tathal cam) tat-hal: esperarse.
mtm) Tathal: espesarse o quajarse.
sfm) Tathal: espesarse (como atol).
vns) Cuajar o espeçar algo: lootzbeçah, tatcunah. Neut[r]o: lootzhal, [tathal].
mr043.005 ma u hach tattal mix u hach hacħtal catul
      yetel u lolol pich
mr348.004 ca dzilac u zol u pach, ca hucħuc ppiz u tattal

Tatoh; tadzan tadzan: derecho algún tanto como camino. (sfm)

Tau db) lead. From ta = feces and :U: = moon. See ta :U: above.
cam) tau: plomo. cam) zactau: estaño.
ems) plomo: taau.

Tauch ebl) diospyros ebenaster retz. tauch, tauch-ya.

Tauch ya ebl) diospyros ebenaster retz. tauch, tauch-ya.

Tauin mtm) ah canaan tauin: despensero que guarda la despensa.

Tauluumil ebl) ageratum intermedium hemsl. x-ta-ulum, x-ta-ulumil.
nel) spermacoce tenuior l. - rubia.: taulmil, xtaulumil -- med. nel) ageratum gaumeri robinson *:* - compo.: akumbil (flor de san juan, mota morada) -- med., bacel-uz, zacmizib, taulum, xtaulumil, xtauluum.
mr247.002 le xiu x- tauluumil, le u lolile azul
      bay yal yerba buena

Tax 1) cam) tax: rasar, allanar.
ems) allanar: taax, tax. ems) emparejar: tax. ems) pacificar: tax.
mtm) Tax: cosa llana y pareja. mtm) Tax.ah,ab: allanar. ¶ Taxex v luumil pakal: allanad el suelo o la tierra de la huerta .l. taxbil a cibex tu luumil pakal.
sfm) Tax: parejo, llano. sfm) Tax; dzam: piedra labrada.
vns) Allanar: taax. ah ab, taaxacnah. Allanada cosa así: taaxaan, taaxcunaan. vns) Andar a paso llano: tax xinbal. Anda de paso llano mi caballo: tax u xinbal in tzimin. vns) Camino llano: tas be.
d249 u tax tali to, u uac tali to
td249 ah tax tal, ah ac tal

Tax 2) db) in plant names:
ebl) acalypha unibracteata. x-cħilib-tux, cħilib-tax.
ebm) x-cħilib-taman. lit. cotton-withe. may be synonym for x-cħilib-tux or cħilibtax. acalypha unibracteata.

Tax be vns) Camino llano: tas be.

Tax kab; hax kabtah: allanar, alisar con la mano. ¶ tax kabte: allánalo con la mano. (sfm)

Tax kay; chambel cay: canto llano. (sfm)

Tax poltah; chich poltah; dzidzibcunah che: alisar madera. (sfm)

Tax ppiz.t.: medir rayendo la medida. ¶ Tax ppiztex ixim: (mtm)

Tax u cal; tzublal u cal: entonado, que canta parejo. (sfm)

Tax ximbal mtm) Tax ximbal: andar passo llano. ¶ Tax ximbal v cah in tzimin:
vns) Andar a paso llano: tax xinbal. Anda de paso llano mi caballo: tax u xinbal in tzimin.

Tax.ah,ab: allanar. ¶ Taxex v luumil pakal: allanad el suelo o la tierra de la huerta .l. taxbil a cibex tu luumil pakal. (mtm)

Taxaan vns) Allanar: taax. ah ab, taaxacnah. Allanada cosa así: taaxaan, taaxcunaan.

Taxab vns) Allanar: taax. ah ab, taaxacnah. Allanada cosa así: taaxaan, taaxcunaan.

Taxah vns) Allanar: taax. ah ab, taaxacnah. Allanada cosa así: taaxaan, taaxcunaan.

Taxcal
tg092 taxcal

Taxche cam) taxche: rasero.

Taxcun cam) taxcun: allanar, emparejar, igualar.

Taxcunaan vns) Allanar: taax. ah ab, taaxacnah. Allanada cosa así: taaxaan, taaxcunaan.

Taxcunah mtm) Taxcunah: allanar, emparejar, o ygualar allanando. ¶ Taxcunex be tal ti yotoch ku: allanad el camino que va a la yglesia. ¶ Item: pacificar y allanar la tierra por guerra. ¶ Item: assentar el paßo. ¶ ma v kati v taxcun v ximbal a tzimin: no quiere assentar el paßo tu cauallo.
sfm) Taxcunah: allanar, igualar (lo que no está llano).
vns) Allanar: taax. ah ab, taaxacnah. Allanada cosa así: taaxaan, taaxcunaan.

Taxcuntic
c 048.007 lay ix bin emec taxcuntic yokol cab xan

Taxhal cam) taxhal: allanarse, emparejarse.
mtm) Taxhal: allanarse, hazerse llano, emparejarse, o ygualarse.

Taxic vns) Allanar: taax. ah ab, taaxacnah. Allanada cosa así: taaxaan, taaxcunaan.

Taxin mtm) Taxin: lo mismo que chumuc. ¶ Taxin kin: a medio dia. ¶ Taxin akab: a media noche.

Taxin chan ebm) taxinchan. Serpents growing to a meter in length and marked with black and green stripes.
sfm) Taxin chan: víbora adulterina.
vns) Bíuora, otra que mata tanbien: taxin cha[n].
mr060.001 u chibal taxin chan
mr060.002 le tu chibal uinic tumen taxin chan
rb085.005 ix hun pedz kin kokob, ix hun pedz kin taxin chan

Taxlic
rb141.006 can taxlic tun bacin u kakil chacal tuncuy

Tayba
k121 helelae cu tayba xan hunkal kin, ixma kaba kin

Tayche nel) capparis incana h. b. et k. - cappa.: bocanche, tayche, xcoche. nel) capparis indica (l.) fawcett et rendle - cappa.: tayche.
nem) bokanche, tayche, x- coche: capparis incana h. b. et k. - cappa.

Tayic ems) causa: tay-ic, chun, uchbal, than, yaal-a. ems) fin, al: tay-ic.
mtm) Tayic: alcabo de la oracion; cieramente. ¶ Teexi tah oklal tayic: por vuestra causa cieramente. mtm) Tayic: causa o razon. ¶ bal tayic Juan ma tan v talel vaye: ques la causa porque Juan no viene aqui. ¶ v keban yetel v lobil vinic tayic tu benel mitnal .l. licil v benel mitnal: por su pecado, por su maldad se va el hombre al infierno. ¶ yahau tzimin tayic chich v muk: porque es grande el cauallo tiene fuerça. ¶ lay tayic Juan yabil loe yoklal vtzil v than tayic: la causa porque es amado Juan es por ser afable y tener buenas palabras. mtm) Tayic: significa al fin .l. causalo ser. ¶ al mehen tayic: al fin es hidalgo, o causalo ser hidalgo.
sfm) Tayic; licil: por causa (muda el verbo a presente). ¶ a lobilex tayic a benelex mitnal: por vuestra bellaquería vais al enfierno.

-taz cam) taz: para contar filas, ordenes, o senos.

Taz 1) db) verb root: to cover, to layer over.
cam) taz: poner en orden, tender la cama.
ems) cama, ropa de: taz. ems) cama, tender: taz.
mtm) Taz; v taz vay: la ropa de la cama como colchon, fraçada, o manta, y cosas que siruen desto y cama assi. ¶ v taz in vay: mi cama; la ropa della. mtm) Taz.ah,ab: allanar o tender como colchon, ropa de cama o otras, y llanar o tender alfombra, yerua o heno para echarse a dormir. ¶ Tazex a nok, tazex çuuc tu vich luum venebal padre: tendad y allanad vuestra ropa, el heno, en el suelo en que duerma el padre.
vns) Anidar y açer nido las aues: pach kuu, taz kuu. vns) Cama hacer y tender la rropa: taz uay. Hurtádome an mi cama: ti ocla[b]i u taz in uay. vns) Camino llano: tas be. vns) Colchón: u taz uay. vns) Conponer leña ençima: hun tuccinah [ç]ij [okol .l.] hun tazcunah [ç]ij [okol]. vns) Cuello del hom[br]e o de qualquier animal: [cal]. De cánt[a]ro: u cal ppul. Cuello de camisa o jubón: u cal u camisa, jubón. [Forro del cuello de la camisa]: u taz calil camisa.

Taz 2) db) modern fourth form transitive of talez = to bring.
cam) utazkak: yesca.

Taz 3) db) number classifier for counting layers.
cam) taz: para contar filas, ordenes, o senos.
ems) superpuestas cosas: taz-un taz.
crm) yahau uah, oxlahun uah, tuti uah: 13: tamales grandes de maiz de trace capas empleados en la ceremonia del cħaa chaac.
nem) canlah u tazuah: tortillas de maiz, muy grandes, con las que se confecciona un pan o pastel ceremonial durante la ceremonia del cħa chac.
f154 ca bini tu oxlahun taz caan
f205 tali tu uuc taz cab
i090 he ix ca bin a talez tene oxlahun yal u taz
      ti teppan u pach zazac potz
i092 he ix u taz oxlahun yal lic yalabal tiob lae
i533 bolon taz lah cab
rq069 ti oxlahun taz ikoob oxlahun taz muyaloob in yum
rb094.010 u yax taz ne yaxum, u yax taz ne kuk
rb213.010 a toppzic bin u nicteil ax may
      tac lahun taz metnal
rd001.027 can a ci kubice santo hotun balamoob,
      hotun thanoob, hotun tazoob bacan
rd001.073 tech bacan ci katoltic xan
      le hoppel taz balamoob xan
rd001.199 na caah bacan taze yum miztun balam
      desde beyora bacan
rd001.707 tu santo hotun tazoob bacan

Taz be vns) Camino llano: tas be.

Taz che cam) taz che: tabla.

Taz holil; v taz holil na: el cauallete de la casa pajiza; la paja o guano que ponen en el. (mtm)

Taz, hun vns) Conponer leña ençima: hun tuccinah [ç]ij [okol .l.] hun tazcunah [ç]ij [okol].

Taz ku mtm) Taz kuu: anidar las aues; hazer sus nodos. ¶ Taz kuu v cah cħicħob:
sfm) Taz ku; kuancil: hacer nido las aves, nidar.
vns) Anidar y açer nido las aues: pach kuu, taz kuu.

Taz mukay: tander la grana las pencas y los gusanillos para que crien y multipliquen. (mtm)

Taz taab nel) guettarda combsii urban - rubia.: payluk, taztaab, xtezlob -- mad. nel) guettarda elliptica swartz - rubia.: boxtaztaab, cibche -- med.

Taz tab ebm) toztab, or taztab. (unidentified by Roys.)

Taz tunichil cam) taztunichil: empedrado.

Taz uah db) layered tortilla: a ceremonial meat pie made with layers of corn dough. Usually called oxlahun taz uah or canlahun taz uah.
crm) yahau uah, oxlahun uah, tuti uah: 13: tamales grandes de maiz de trace capas empleados en la ceremonia del cħaa chaac.
nem) canlah u tazuah: tortillas de maiz, muy grandes, con las que se confecciona un pan o pastel ceremonial durante la ceremonia del cħa chac.

Taz uay cam) taz-uay: tender la cama.
mtm) Taz vay: cama, colchon, freçada, ettz. ¶ cħa v taz a vay: toma tu cama. mtm) Taz vay.t.: tomar por cama, freçada, o colchon en que echarse; seruirse dello por cama.
sfm) Taz uay: colchón y cualquier aderezo de cama. ¶ dza hunppel poop ten u taz in uay: dame un petate para mi cama. sfm) Taz uay: tender o hacer cama. ¶ tazex u uay Padre: haz la cama al padre.
vns) Cama hacer y tender la rropa: taz uay. Hurtádome an mi cama: ti ocla[b]i u taz in uay. vns) Colchón: u taz uay.

Taz.ah,ab: allanar o tender como colchon, ropa de cama o otras, y llanar o tender alfombra, yerua o heno para echarse a dormir. ¶ Tazex a nok, tazex çuuc tu vich luum venebal padre: tendad y allanad vuestra ropa, el heno, en el suelo en que duerma el padre. (mtm)

Taza
rd001.292 nuceex, ci katolteex santo ah taza ziti in yum

Tazaan mtm) Tazaan: cosa afforrada. mtm) Tazaan: cosa que esta tendida y allanada como ropa de cama. ¶ Tazaan va in vay: por ventura esta echa mi cama?

Tazah db) modern second form transitive of taz = to bring, from talezah, talzah, from tal = to come and -ez- = causative verb marker.
k251 ti tazah u lol nicte, u lol chucum,
      u lol udzub, u lol ix mumila
k252 ti tazah pom, zit, bey xan ix coc box,
      bey xan tumben hiib tok

Tazahal
k139 tulacal pax tu tazahal

Tazal db) of or pertaining to layers, from taz = layers.
rb091.008 lahun u tazal be;
      bolon taz, oxlahun taz u ne kuk, u taz ne yaxum

Tazal taz; yalun yal: ropa de muchas dobleces. (sfm)

Tazbezah cam) tazbezan: mesclado.

Tazbeçah ic: encestar el chile seco, poniendo en el suelo y paredes y boca del cesto las hojas del arbol llamado bob o del que llaman kaz cat para que no se dañe el chile. (mtm)

Tazbezan cam) tazbezan: mesclado.

Tazbil db) covered, from taz = to cover.
mtm) Tazbil: cosa tendida. mtm) Tazbil: cosas tendidas y puestas por orden vnas encima de otras. ¶ Tazbil che: maderos puestos ygualmente tendidos, pegados vnos con otros como los de las çimbras para bouedas, y enmaderado y entablado assi.
mr087.011 cici tazbil tulacal ti cum
      ca tun culaanabac yokol

Tazcunah: aforrar, echar aforro. ¶ Tazcun a jubon: (mtm)

Tazic db) modern general form transitive of taz = to bring, from talezic, talzic, from tal = to come and -ez- = causative verb marker.
rp146 tu tazic ten u mama uay tu yokol
mr145.012 hach utz u tazic ca ma u tzayal pulbil yah tie
mr429.004 cu tazic hunppel planeta u kaba ichil
rb091.009 tin dzaah u tazic u uay uinicil te, uinicil tun

Tazizte nel) acoelorrhaphe wrightii h. wendland - palma.: tazizte.

Taztaab nem) box taztaab: guettardia elliptica swartz - rubia.

Tazun taz ems) superpuestas cosas: taz-un taz.

Tazuntaz ems) superpuestas cosas: taz-un taz.
mtm) Tazvn taz: cosas que van vnas encima de otras como los cielos.

 

Previous Page  |  Table of Contents  |  Next Page

Section T - pages 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28

Sections - A | B | C | CH | CHH | DZ | E | H | I | K | L | M | N | O | P | PP | T | TH | TZ | U | UA | X | Y | Z

Return to top of page